Resultats de la cerca
Es mostren 21 resultats
lot
Electrònica i informàtica
Conjunt de feines que es volen tractar com un tot.
lot
Cadascuna de les parts assortides en què és dividit un tot que ha d’ésser distribuït entre diferents persones.
al·lot
Tecnologia
Peça de ferro, en forma de peu, que, recolzada sobre un suport, serveix per a treballar i enformar sabates, i permet, picant amb un martell sobre les soles, d’aixafar les puntes que hi pot haver dintre la sabata.
És anomenat també peu de ferro
solar
Casa d’on prové una família, casa pairal.
sortejar
Sotmetre (quelcom) a un procediment en què és l’atzar que en decideix la sort.
centúria
Botànica
Lot de cent espècies vegetals diferents; exsiccata
de cent plantes.
toxicitat
Medicina
Farmàcia
Activitat tòxica d’una substància, que pot ésser aguda o crònica.
Hom l’assaja sobre animals de laboratori, operant amb lots nombrosos de més d’una espècie El paràmetre més emprat per a qualificar-la és la dosi letal 50 DL50 quantitat en milligrams d’un tòxic per quilo d’animal necessària per a matar el 50% d’un lot d’experimentació Cal tenir en compte els factors que la modifiquen relatius al subjecte raça, sexe, pes, edat, susceptibilitat individual, estats fisiològics o patològics i a les condicions d’administració via d’entrada, vehicle, concentració, velocitat d’administració, habituació per reiteració, etc
sagristà | sagristana
Cristianisme
Clergue, religiós o laic que té cura d’una sagristia, de les coses necessàries per al culte cristià i de l’endreçament d’una església.
En els antics monestirs, collegiates i canòniques constituïa un ofici important sacrista que disposava d’un lot de béns, cosa que el convertí sovint en un petit magnat en les grans comunitats En les parròquies grans sagristà major era un clergue o beneficiat i en les petites rurals un cap de casa, els quals administraven els béns provinents del dret de sagristia Diversos concilis provincials i sínodes diocesans legislaren sobre el sagristà i l’obligaren a donar comptes de les seves gestions als abats, rectors o degans Les consuetes especifiquen els torns i la forma d’elecció…