Resultats de la cerca
Es mostren 47 resultats
guerres mèdiques
Història
Nom donat als conflictes bèl·lics que es produïren entre grecs i perses al llarg del segle V aC.
L’any 499 aC el tirà de Milet, Aristàgores, atià una revolta de les ciutats jòniques que els perses aconseguiren de sufocar Bé que l’ajut atenès havia estat feble, el rei persa Darios, que aspirava a dominar tot el món grec, envià una expedició de represàlia L’any 490 aC els perses, comandats per Datis i Artafernes, desembarcaren a Marató, on els atenesos, seguint els consells de Milcíades, els derrotaren Deu anys més tard, Xerxes, el fill de Darios, tornà a preparar-se per a la guerra Però entretant Temístocles havia convertit Atenes en una potència naval, i, bé que el gran exèrcit persa…
sistema d’emergències mèdiques
Medicina
Sistema de transport de malalts greus d’un hospital a un altre, o del lloc on han caigut malalts, o s’han accidentat, a l’hospital.
inobservança
Manca d’observança, especialment de les prescripcions religioses, morals, mèdiques, etc.
segurloc
Medicina
Dispositiu que serveix per a reduir la incidència d’infeccions produïdes per catèters.
Dissenyat a l’Institut Municipal d’Investigacions Mèdiques de Barcelona i comercialitzat a Catalunya, ha demostrat ésser particularment útil en malalts alimentats artificialment
anestesiologia
Medicina
Especialitat mèdica que utilitza els mètodes i les tècniques necessàries per tal que el pacient quedi insensible al dolor o protegit davant l’agressió psíquica i somàtica en qualsevol situació que ho requereixi (intervencions quirúrgiques, exploracions diagnòstiques, parts, evacuacions, transport d’accidentats i dolors tant de tipus agut com crònic).
L’any 1953 es constituí al si de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques l’Asociación de Anestesiología, la qual l’any 1984 quedà enregistrada amb el nom d’Associació Catalana d’Anestesiologia-Reanimació i Terapèutica del Dolor
criocirurgia
Tècnica operatòria basada en l’aprofitament dels efectes que les temperatures molt baixes tenen sobre els teixits orgànics.
Les substàncies criogèniques més utilitzades són el diòxid de carboni i el nitrogen líquid Bé que aquesta tècnica és usada en força disciplines mèdiques, es destaquen les seves aplicacions en els camps de l’oftalmologia i la dermatologia criocauterització
balneologia
Medicina
Branca de les ciències mèdiques que estudia els banys i els seus usos terapèutics.
medicalització
Sociologia
Procés pel qual les ciències biomèdiques intervenen en esdeveniments naturals i fenòmens socioculturals i els redefineixen.
Actualment hi ha una tendència creixent a posar etiquetes mèdiques o psiquiàtriques a allò que hom considera comportaments socialment o moralment indesitjables, entenent que la medicina, la psiquiatria i les ciències biomèdiques en general són disciplines científiques que poden donar resposta a tota mena de problemes socials, reconeixent-los com a patologies per exemple l’alcoholisme, el vandalisme, l’homosexualitat, la conducció perillosa, la dissidència política, etc
compàs
Instrument de mesura utilitzat en diverses exploracions mèdiques, especialment en els diàmetres pelvians i cranials.
El compàs d’Ossiander porta escales graduades per tal d’amidar diàmetres pelvians externs directament, o bé indirectament diàmetres interns El compàs de Weber , anomenat també estesiòmetre , es fa servir per a explorar la sensibilitat tàctil d’una regió de la pell
estudi clínic
Medicina
Estudi realitzat en éssers humans que es duu a terme amb finalitats mèdiques o de salut.
Poden ser objecte d’estudi clínic un fàrmac, un tractament, una tècnica diagnòstica, una tècnica terapèutica, etc De vegades, impròpiament, també s’utilitza la forma assaig clínic per a designar l’estudi clínic, i les diferiències conceptuals entre ambdós conceptes és variable segons els especialistes, els països i les legislacions