Resultats de la cerca
Es mostren 51 resultats
combinacions mètriques
Literatura
Organitzacions rítmiques, unitàries i sovint autònomes, provinents de l’enllaç de diferents versos.
La forma més elemental és la tirada o sèrie de versos monorims, sobretot llargs, com els de 5E5, 6E6 i 7E7 síllabes emprada per la cançó de gesta i altres gèneres poètics narratius, evolucionà diversament, en especial per bipartició dels versos llargs en dos de curts, els parells portant la rima i els senars restant lliures la poesia catalana presenta tirades liriconarratives de versos de cinc, sis i set síllabes però la forma més coneguda és la del romance heptasíllab castellà, de la qual, tanmateix, hi ha indicis de conreu català independent La sèrie monorima pot organitzar-se en grups del…
per cola et commata
Escriptura i paleografia
Dit d’una forma d’escriptura ajustada a unitats mètriques en poetes grecs i llatins, ja des del segle I, o en incisos de sentit complet, en els manuscrits bíblics, àdhuc en prosa, per tal de facilitar la lectura pública a lectors inexperts.
Jeroni és el primer llatí cristià que s’hi refereix a “nova forma d’escriure” La indicació d’unitats mètriques emprà després els punts alts, a fi d’estalviar espai, fins als segles XII-XIII
subdivisió
Música
Unitat mètrica que resulta de dividir la divisió del temps de compàs (o simplement divisió).
De vegades, però, els termes subdivisió i divisió són emprats indistintament Les subdivisions es poden agrupar en unitats mètriques de nivell superior en divisions, precisament o dividir en unitats mètriques de nivell inferior, que no reben cap nom concret
divisió
Música
Qualsevol unitat mètrica producte de la divisió d’una de nivell immediatament superior, i, en particular, la que resulta de dividir el temps de compàs (o simplement temps1).
Es pot dividir en unitats mètriques de nivell inferior anomenades normalment subdivisions del temps o, simplement, subdivisions
tripla
Música
Terme utilitzat a l’Edat Mitjana i el Renaixement per a fer referència a la proporció 3:1.
Formant part de l’expressió proportio tripla proportio s’aplicava a les relacions mètriques caracteritzades per aquesta proporció
dupla
Música
Terme utilitzat a l’Edat Mitjana i el Renaixement per a fer referència a la proporció 2:1.
Amb aquest nom es coneixia l’interval de 8a J, per la relació de freqüències de les notes que la integren També s’aplicava, formant part de l’expressió proportio dupla , a les relacions mètriques proportio
debris flow
Geologia
Flux en massa de sediment integrat per una matriu fangosa amb una certa proporció d’aigua, la qual suporta en suspensió partícules de roca més grans.
Pot donar-se tant en condicions subaèries, per exemple en ventalls alluvials, com submarines, per exemple al peu del talús continental El debris flow sol ser un flux laminar no turbulent, i genera un dipòsit tabular més o menys desorganitzat internament, compost per argila i fragments de roca de mida diversa fins a blocs de dimensions mètriques
hemiòlia
Música
Substitució de dues unitats mètriques ternàries per tres de binàries.
ona radioelèctrica
Electrònica i informàtica
Ona electromagnètica emprada en radiocomunicacions.
Aquestes ones, anomenades sovint hertzianes , solen tenir una longitud d’ona compresa entre els millímetres i els quilòmetres i, segons un conveni internacional establert per la Unió Internacional de les Telecomunicacions UIT, l’interval corresponent és dividit en bandes que reben noms concrets banda 1 5 En radiodifusió són emprades les anomenades ones llargues, mitjanes i curtes per a AM, i les ultracurtes per a FM En televisió hom empra ones mètriques i decimètriques VHF i UHF, respectivament En els enllaços hertzians són emprades les microones microona Les ones…
desplaçament
Transports
Volum de l’aigua desplaçada per un vaixell.
Pel principi d’Arquimedes el seu pes equival al pes de la nau, i hom el mesura sempre en tones mètriques Hom ha de distingir entre el desplaçament en càrrega o total , que és el pes de la nau quan la línia d’aigua és la línia de màxima càrrega línia de surada superior o de càrrega , i el desplaçament en rosca o d’alleujament , quan el vaixell va completament descarregat En la marina de guerra, on els vaixells tenen un pes pràcticament constant, el desplaçament és la característica principal d’una nau, mentre que en la marina mercant és més important l'arqueig