Resultats de la cerca
Es mostren 49 resultats
aula magna
Sala destinada a la celebració de lliçons o cerimònies solemnes, en les quals intervenen el cos acadèmic i els alumnes.
triaga
Farmàcia
Història
Antídot usat contra tota mena de metzines compost d’una gran quantitat d’ingredients (més de 300), en especial carn d’escurçó i espècies orientals, i aplicat principalment a guarir mossegades d’animals verinosos (en grec Θηριαχἠ ‘medecina contra el verí dels animals’).
Hom atribueix la invenció de la fórmula al metge principal de Neró, Andròmac s I La seva preparació fou sempre, ja des de l’època romana, molt solemne i segons un ritual A l’edat mitjana fou considerada com una panacea universal amb propietats calmants, cardiotòniques i cicatritzants Venècia, gràcies al seu monopoli del comerç d’espècies orientals, fou un dels centres de fabricació més prestigiosos També ho fou Montpeller a partir del s XVI, sobretot gràcies a l’especier Laurent Catelan A Barcelona, a mitjan s XVI, els consellers en regularen la seva fabricació només podia ésser feta a la…
S
Filosofia
Figura lul·liana circular que es refereix a l’ànima, una de les cinc principals emprades per Ramon Llull en la seva Art abreujada d’atrobar veritat vers el 1272.
La reprengué en l' Art demostrativa 1274, desdoblada en dues primera figura de S de l’ànima racional, i segona figura de S, auxiliar de l’anterior Ja no apareix en l' Ars magna generalis ultima , escrita entre el 1305 i el 1308 Ars magna
cisterna
Anatomia
Espai de la base del cervell on es dóna en abundància el líquid cefalorraquidi.
N'hi ha diverses, anomenades cisterna basal , cisterna magna , etc
sibarita
Sociologia
Dit de la persona de gusts refinats, donat a les blandícies i als refinaments d’una vida regalada i que s’envolta d’una comoditat i d’un luxe excessius.
El nom deriva dels antics habitants de Síbaris, ciutat de la Magna Grècia, famosa pels seus luxes i refinaments excessius mollície
curos
Els Kuroi són un clar exponent de l’art arcaic grec. En la fotografia apareix un kuros pertanyent al Museu Arqueològic Nacional d’Atenes
© Corel Professional Photos
Art
Estàtua de jove nu, de marbre o bronze, característica de l’escultura grega arcaica (s. VII-V aC).
Oferta a una divinitat, simbolitzava un atleta o un difunt S'han trobat koúroi en santuaris i tombes de Grècia, l’Àsia Menor i la Magna Grècia
italiota
Història
Nom donat als colons grecs trasplantats a les colònies de la Itàlia meridional (Magna Grècia).
comissura
Anatomia
Punt d’unió de dues parts d’un òrgan, o d’òrgans diferents, les quals en general delimiten una obertura.
Especialment aplicat als llavis comissura labial i a les parpelles comissura palpebral , també és el nom donat als llavis majors vulvars comissura vulvar i als menors comissura labial pudenda En el sistema nerviós central, aquest nom és donat sovint als fascicles definits com a pont entre dues estructures Així, hom troba la comissura magna o cos callós, la comissura medullar o part central de la medulla, la qual serveix d’unió entre les dues meitats de substància grisa, la comissura mitjana , com a unió dels tàlems òptics, la comissura blanca , relacionant els cordons…
principi
Lògica
En la filosofia de Ramon Llull, cadascun dels conceptes —equiparables als transcendentals de l’escolàstica— que constitueixen la clau de tot pensament, tant per referència a Déu com a tots els altres éssers.
En distingeix dues sèries, els absoluts i els relatius Els primers són conceptes transcendentals de valor, és a dir, perfeccions divines que en Déu coincideixen entre elles i són copiades diversament com en un espill per les creatures En l' Ars magna primitiva són setze, però després en la versió definitiva de l' Ars ultima es redueixen als nou següents bonesa, grandesa, eternitat, poder, saviesa, voluntat, virtut, veritat i glòria Els segons són conceptes transcendentals de relació i expressen els diversos modes possibles de relacionar-se entre ells els principis absoluts Són…
figura
figura lul·liana: la T, o dels principals relatius, en la versió simplificada de l’ Ars generalis ultima (9 cambres) (edició d’Estrasburg, 1651)
Filosofia
Cadascun dels recursos gràfics emprats per Ramon Llull
per a fer patents als sentits les realitats intel·lectuals i espirituals.
En el Llibre de contemplació 1272 Llull adoptà tres menes de figures els arbres, les lletres i les figures geomètriques La primera condueix a l' Arbre de Ciència 1295 Les altres dues, posades al servei del desenvolupament de l' art general , porten a l' alfabet , a la taula i a les diverses figures de l’art El nombre d’aquestes darreres experimenta una interessant evolució A l' Art abreujada d’atrobar veritat 1272 les figures són set, cinc de principals en forma de cercle i dues d’auxiliars L' Art demostrativa 1276 reprèn, doblant-les, les figures de l' Ars magna primitiva, i…