Resultats de la cerca

Aquest càrrec existia ja a l’alta edat mitjana, al regne d’Aragó, on exercí originàriament el govern i l’administració de la justícia, i al s XIV fou establert al Principat de Catalunya, en substitució del de gran senescal de Catalunya, que restà reduït a les seves funcions militars Les ordinacions de Pere III del 1344 instituïren tres nobles majordoms un del regne d’Aragó, un del Principat i un dels regnes de València i de Mallorca com a dignitats honorífiques pròpies dels consellers del rei sota llur autoritat hi havia dos cavallers majordoms , que eren els qui…

Segons els indrets i les èpoques foren anomenats també caporals, sobreposats, prohoms, majorals, majordoms, clavaris o priors Representaven la corporació davant l’autoritat municipal, feien d’inspectors del treball i de jutges en conflictes interns i integraven el tribunal d’exàmens per tal d’assolir el grau mestre Eren elegits anualment pels mestres de l’ofici o confraria

Hom distingeix entre prelats majors cardenals, bisbes i altres que participen en el govern universal de l’Església i prelats menors abats —els quals, si tenen plena jurisdicció episcopal, són prelats nullius —, superiors generals i provincials, vicaris generals i capitulars La prelatura honorífica establerta per Pius XI 1934 comprèn els bisbes assistents al soli, auditors, majordoms, protonotaris, etc, i els prelats domèstics , que són nomenats per la Secretaria d’Estat, ja sia per llur ofici assistents del papa, ja sia per concessió honorífica directa Tots reben el títol de…

En el sacre palau pontifici es palesà la influència de l’organització de l’imperi, amb els seus jutges palatins, prefectes de notaris pontificis, nuncis, etc Al segle XI s’inicia la preponderància dels cardenals, i els palatins insignes es redueixen a l’administració jurídica i a la de béns Resten els prelats palatins, majordoms, camarlencs, mestres de cambra, mestres del sagrat palau, etc, i en alguns títols merament honorífics D’altra banda, en la monarquia franca, tenen una gran importància els palatins, sobretot en la persona del comte palatí comte

A la corona catalanoaragonesa derivà de la cúria règia o cort, de la qual s’independitzà a la fi del s XIII Per les ordinacions de Pere III, del 1344, fou constituït com a cos consultiu permanent format per diversos dignitaris i oficials de la cort reial sota la presidència del canceller Els membres permanents eren els nobles majordoms d’Aragó, del Principat i de València i de Mallorca, els camarlencs reials, el mestre racional, i també el vicecanceller, el tresorer, els auditors, promotors i secretaris, a més dels membres de la família reial, nobles, eclesiàstics, juristes, etc…

Sembla provenir d’un cap dels francs salis, de nom Clodió, derrotat pels romans el 446 i mort vers l’any següent El degué succeir un fill o parent acostat seu, anomenat Meroveu, que donà nom a la dinastia Succeït pel seu fill Khilderic, i aquest, al seu torn, pel seu fill Clodoveu, el rei més important d’aquest llinatge, que es convertí al catolicisme 496, estengué notablement el seu regne a expenses dels visigots i unificà sota el seu domini diversos territoris francs A la seva mort 511 els seus fills es repartiren els estats paterns La història d’aquesta dinastia és plena de lluites i…

Els altres reis foren Clodoveu III, Khildebert III, Dagobert III, Khilperic II, Teodoric IV i Khilderic III, el qual fou destronat per Pipí el Breu l’any 751