Resultats de la cerca

Hom colloca la peça a deformar damunt l’enclusa, de manera que la massa mòbil en el seu moviment i a causa del xoc li transmet una energia cinètica, que es transforma, en part, en treball de deformació, i la resta és transmesa als fonaments de la màquina Els malls, que solen ésser anomenats sovint martinets per molts, poden ésser de simple efecte o de caigua lliure , si l’energia de la massa mòbil és produïda únicament pel seu propi pes en el recorregut de caiguda, o de doble efecte , si a l’energia de caiguda hom n'hi afegeix una altra, comunicada externament mitjançant vapor o aire…

Algunes característiques que el separen del mallorquí convergeixen amb el català central pas sistemàtic de o àtona a u truná , tronar, fins i tot de ua precedit de velar aigu, aigua mall aigo estabilitat de la -a dels esdrúixols en -ia gàbia mall gabi epèntesi de d en el grup N'R gendre mall genre articulació de r- final, a voltes reforçada corr , cor, en els monosíllabs ús progressiu de les desinències -és, essis , etc, de l’imperfet de subjuntiu ordre datiu-acusatiu dels pronoms te'l don mall el te don D’altres trets…

Aquesta peça va subjectada a l’extrem d’una palanca o mànec amb un punt de suport al mig i accionada per l’altre extrem mitjançant una excèntrica o un element mecànic anàleg, de manera que la massa puja i baixa i produeix els cops sobre l’enclusa Els martinets són de cop repetit i hom els fa servir per a forja lliure o sense estampa, i en general per a peces petites El martinet, anomenat també mall , era emprat en l’antiga farga catalana per a fer compacte el masser, netejar-lo d’escòries i forjar-lo Essencialment, era constituït per una grossa peça de ferro d’uns 500 kg que…