Resultats de la cerca

Els marsis, que foren aliats dels romans des del 308 aC, s’hi rebellaren el 91 aC, i tingueren un paper important en la guerra social Mantingueren sempre el caràcter de poble fort i guerrer

A mitjan s XIII assoliren el poder dinastia bahrita, dinastia burgita, i s’hi mantingueren fins a la invasió del soldà otomà Selim I 1517 Els darrers caps d’aquesta milícia foren derrotats 1798 per Napoleó i foren exterminats per Muḥammad ‘Alī 1811

Instrument dels poderosos per a explotar els camperols, els mir mantingueren el feudalisme durant els s XVI i XVII El tsar Alexandre II intentà la reforma rural i l’alliberament dels serfs a través dels mir , però els kulaks continuaren aprofitant-se'n fins a llur abolició, després de la Revolució Russa

Els kabardins tenien relació originàriament amb els adigués adigué, poblaren les regions de Kuban’ i les costes orientals de la mar Negra, es dedicaven a la pastura i a l’agricultura i als ss XIII-XIV emigraren cap a l’est Mantingueren relacions amb la cultura russa i foren incorporats a l’imperi el 1774

Als Països Catalans l’ofici, associat normalment amb el dels ollers i gerrers, prengué increment a partir del segle XVI El gremi de Barcelona aconseguí de separar-se dels ollers i gerrers vers 1528-31 i fou protegit per privilegis contra la introducció a la ciutat de productes elaborats als principals centres productors, com Breda, Malgrat o Paterna Rebé ordinacions el 1614 i el 1623, que es mantingueren vigents fins al segle XIX

Els antics canonistes recolliren tres menes de dies feriats els solemnes , per raó d’alguna festivitat en honor de Déu o dels sants, els fortuïts o sobtats , per motiu d’algun esdeveniment que el sobirà feia celebrar en els seus dominis, i les fèries rústiques , per raó de la collita del blat o del vi A Catalunya, els poders civil i judicial mantingueren el sistema de dies feriats del dret canònic quant als solemnes i als fortuïts

El nom deriva dels seguidors del monjo sant Maró s IV-V, anacoreta a Apamea de Síria Hom ha discutit si els maronites foren o no monoteletes Sembla que es mantingueren calcedonians estrictes, a causa de llur aïllament, i que es diferenciaren tant dels monoteletes com dels calcedonians que adoptaren posteriorment el ritu bizantí melquita als s VIII-IX els maronites es refugiaren al Líban i alguns anaren a Xipre, on encara en subsisteixen uns quants grups A partir de les croades, els maronites, tots catòlics, foren molt llatinitzats en llurs tradicions

A Grècia i a Roma, l’esclau aconseguí en ocasions la condició de lliure, però amb limitacions jurídiques i amb obligacions respecte al seu amo Així, els lliberts mantingueren llurs antigues ocupacions, i llur situació canvià poc, bé que alguns aconseguiren una certa riquesa en ocupar-se dels afers comercials, menyspreats per les grans famílies Així mateix, els lliberts imperials, antics esclaus de l’administració, aconseguiren una força política considerable Als Països Catalans, al començament de l’edat moderna, era costum per part dels amos de donar el propi cognom a l’esclau…

Era inamovible, si no sofria l’amissió de la batllia pel fet d’haver mancat als seus deures, i transmissible per herència Al segle XVII, els batlles naturals jurisdiccionals rarament exercien l’ofici i nomenaven lloctinents i sotsbatlles que els substituïen, i, més endavant, d’altres ja amb el nom de batlle Després dels decrets de Nova Planta, a les baronies es mantingueren encara els batlles naturals, els quals proposaven al baró el nomenament del batlle efectiu Els batlles naturals desaparegueren amb l’abolició de les jurisdiccions senyorials

Sorgida a la Jònia asiàtica, tenia temàtica guerrera, amorosa o fúnebre i característiques diverses En els poetes romans prevalgué el to fúnebre i el nostàlgic En època medieval les varietats temàtiques es mantingueren, però es prescindí de la uniformitat mètrica, que fou recuperada, tanmateix, durant el Renaixement Als segles XVI i XVII el metre es diversificà novament, i durant el XVIII la mètrica clàssica s’adaptà a les diverses llengües modernes en què fou conreat el gènere Al segle XX s’ha conreat l’elegia amorosa i la fúnebre