Resultats de la cerca
Es mostren 87 resultats
marxista
Seguidor del marxisme.
historiografia marxista
Historiografia catalana
Tot i que l’existència d’un marxisme català es remunta als anys vint i trenta del segle XX, la historiografia catalana de caràcter o inspiració marxista és força més tardana.
Arrencà cap a la darreria de la dècada del 1950 i assolí l’auge a la dècada del 1970 Els principals difusors i conreadors en foren, sobretot, un seguit de professors universitaris –historiadors i economistes, però també filòsofs i filòlegs– compromesos en la lluita contra el franquisme i vinculats al renovat PSUC Fou el cas, entre d’altres, de Josep Fontana, Manuel Sacristán, Miquel Barceló, Jaume Torras, Ramon Garrabou, Joaquim Molas i Francesc Roca Molts d’ells foren, a més, collaboradors o inspiradors de revistes com Nous Horitzons 1960, Recerques 1970 i Estudis d’Història Agrària 1978,…
marxista leninista
Seguidor del marxisme leninisme.
hegemonia cultural
Sociologia
Forma de dominació cultural que permet que les elits socials guanyin influència mitjançant un procés de lideratge moral i intel·lectual que comporta el consentiment i el respecte dels grups subordinats.
El pensador marxista italià Antonio Gramsci alertà del perill de sobrevalorar, com havia fet la tradició marxista, els mecanismes de poder de les classes dominants i de menysprear sistemàticament els de les classes subalternes La noció d’hegemonia és especialment apropiada per a descriure les formes de dominació característiques de les societats complexes que s’exerceixen per mitjà del control de les idees i només, de forma excepcional, mitjançant l’ús de la força i de la repressió
estratificació social
Sociologia
Divisió de la societat en capes, classes o grups que hom considera mútuament relacionats i jerarquitzats de més baixos a més alts.
En la història de l’evolució del concepte i la teoria de l’estratificació social, Marx suposà un canvi radical, amb la seva doctrina sobre les classes socials la dels qui posseeixen els mitjans de producció i la dels treballadors al servei d’aquells, en fer exclusiva la importància del factor econòmic com a criteri d’estratificació La sociologia anglosaxona, tanmateix, critica el plantejament marxista com a parcial, en la mesura que oblida els condicionaments que, en ordre a l’estratificació social, deriven del prestigi i dels diferents càrrecs laborals i professionals i de les…
desviacionisme
Política
Tendència a allunyar-se dels principis polítics reconeguts per un partit.
El terme ha estat emprat sobretot pels partits d’inspiració marxista
galleguisme
Història
Política
Literatura
Corrent literari i polític sorgit a Galícia al segle XIX.
El galleguisme polític s’inicià en un grup d’intellectuals que actuaren a partir del 1840 a través de periòdics com El Porvenir , El Recreo Compostelano i El Idólatra de Galicia En fou una figura destacada Antolín Faraldo , que a l’assemblea federal de Lugo 1843 reclamà la independència de Galícia Faraldo, Añón i Rua Figueroa foren els inspiradors ideològics de la revolució gallega del 1846, però, quan aquesta fracassà, s’hagueren d’exiliar El 1855 aparegué a la Corunya el periòdic de signe regionalista El Clamor de Galicia , dirigit per Benito Vicetto Però la formulació del galleguisme del…
comissari polític
Història
Individu encarregat pel poder civil o per un partit revolucionari de l’organització, del manteniment de la fidelitat als principis ideològics i del control global dins les forces armades, durant les èpoques revolucionàries.
Hom en troba precedents als exèrcits de Cromwell i entre els revolucionaris de la França del 1789, però on els comissaris polítics prenen veritable importància és a la Unió Soviètica, com a delegats del partit comunista durant la Revolució Durant la Guerra Civil Espanyola 1936-39 tingueren un paper important dins l’exèrcit republicà, havent estat creat pel govern de Largo Caballero el Comisariado General de Guerra 1936 Hom els troba també en l’exèrcit rus a la Segona Guerra Mundial i en la majoria de moviments armats revolucionaris d’inspiració marxista-leninista Durant la Guerra…
cooperació
Sociologia
Acció concertada entre els membres d’un grup social per a la consecució d’un fi.
Usat sobretot en antropologia, el terme alludeix a un element bàsic, entre els membres de grups socials primitius, per a tasques de supervivència, com la caça En sentit marxista, la cooperació és la forma de treball de molts obrers, coordinats i reunits segons un pla, en el mateix procés de producció o en processos de producció diferents, però enllaçats entre ells
institucionalisme
Economia
Doctrina caracteritzada pel fet de fer ressaltar el paper assignat a les institucions a l’hora d’explicar els fenòmens econòmics.
Propugnada principalment als EUA en el període 1890-1929, hom pot identificar-la, bé que n'hi hagi diferents línies i corrents, amb la figura de Thorstein Veblen N'és una constant comuna l’oposició radical en Veblen i relativa en altres, com en JR Commons a la teoria de la utilitat marginal Originàriament nasqué de la convicció que les institucions orienten i limiten l’activitat econòmica i que, per tant, hom no pot reduir aquesta a un simple resultat d’un càlcul racional i individual Cal abordar l’explicació del fenomen econòmic mitjançant la descripció i l’estudi realista i quantitatiu,…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- Pàgina següent
- Última pàgina