Resultats de la cerca

Més que per la contigüitat geogràfica d’ambdós grups, la designació conjunta es justifica partint de la noció de l'arbre genealògic de les llengües, per la creença que antigament en formaven un de sol, després ramificat Però la base d’aquesta creença no és gaire sòlida Segons Meillet, les nombroses semblances són degudes més al parallelisme dels desenvolupaments que no pas a una separació tardana, car hom hi troba innovacions més anàlogues que no pas idèntiques La declinació, conservadora, és semblant en tots dos grups, i el verb, innovador, és molt diferent Allò que dóna al…

Aquesta classificació és ara poc usada perquè, com feren veure A Meillet i E Sapir, és un concepte descriptiu basat en una teoria genètica indemostrable La teoria en què creien els primers comparatistes era que tota forma de flexió havia sorgit per aglutinació a un mot d’un altre mot que es redueix a element formal desinència o altre, com, per exemple, el futur portaré que prové de portar he , ‘he de portar’ Aleshores, les llengües aglutinants serien les que es troben en un primer període d’aquest procés, és a dir, els mots de les quals són encadenaments al voltant de l’arrel, d’…

El comparatisme procedeix observant les concordances entre determinades formes de les llengües de la família , i eventualment reconstrueix o postula la forma de la llengua mare , si aquesta, com és generalment el cas, és ignorada i no se n'han conservat documents El descobriment bàsic del comparatisme és que les correspondències entre les formes de les llengües d’una família són sistemàtiques, en el sentit que un determinat element de la llengua mare per exemple, un fonema o un grup de…

Es diferencia de la lingüística estricta pel fet que no s’ocupa tant de l’estructura lingüística com de la mateixa llengua en si, del seu ús, el qual és una totalitat finita, complexa, diversa i canviant de relacions dinàmiques Lliga, així, l’estructura lingüística amb els seus marcs socioculturals, dels quals l’havia desglossada la lingüística estricta Com la totalitat sociocultural de què és part integrant, l’estructura lingüística és un sistema diferenciat en diverses direccions A més de la seva articulació “interna” en formes, consisteix, de fet, en varietats estructuralment diferents i…