Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
Dijous Gras
Folklore
Dijous anterior al diumenge de carnestoltes, amb què s’iniciaven a moltes poblacions les festes del carnestoltes.
Era costum de berenar de cassola i coques de llardons, i també, si hom sortia al camp, de truita de botifarra A molts pobles hom feia també balls tradicionals així, la cascavellada o entrelliçada, al Vallespir, o el ball de la post , a Manlleu El sentit de la tradicional ingestió de menjars abundants en greixos i proteïnes, prové de la contraposició amb la quaresma , període que començava immediatament després del dimarts de carnestoltes i durant el qual aquestes menges eren sotmeses a restriccions
torrinyada
Conjunt de menges, especialment sardines, cuites a la brasa.
plat
Cadascuna de les menges que se serveixen en un àpat; guisat.
postres
Gastronomia
Fruita, dolços o altres menges amb què hom acaba el dinar i el sopar.
caramelles
Música
Cançons populars que canten les colles a la festa de les caramelles.
A Catalunya ja se’n tenen notícies al final del segle XVI segons la localitat s’anomenen també camarelles , camilleres o camalleres Es tracta d’un cant collectiu realitzat per grups de joves que, a pagès, van de casa en casa cantant, tot obtenint en canvi menges o diners amb els quals s’organitza un àpat comunitari En algunes zones, les caramelles es comencen a cantar després de la missa del Dissabte Sant, però el més habitual és fer-ho el diumenge i el dilluns de Pasqua Tradicionalment són cançons curtes o corrandes corranda amb temes de caràcter local i circumstancial, goigs pròpiament…
màgia
Etnologia
Història
Ciència oculta que pretén de produir efectes amb l’ajut d’éssers sobrenaturals o de forces secretes de la natura i que pot ésser utilitzada per tothom qui en conegui les pràctiques.
Això la diferencia de la bruixeria Cal distingir la màgia blanca , anomenada també illusionisme, que té com a finalitat de fer fugir els mals esperits o de guarir les persones que n'han estat víctimes, i la màgia negra , que pretén de sotmetre els mals esperits i les forces sobrenaturals malèfiques per tal de fer-ne els instruments d’empreses homicides Al món antic hom considera que Pèrsia era el centre principal de les pràctiques de màgia L’Església considerà la màgia un producte del dimoni i prohibí als cristians que la practiquessin alguns però, ho continuaren fent A la Itàlia…
àpat fred
Àpat lleuger, normalment a base de menges fredes, que hom fa en comptes del dinar, en acabar una cerimònia, durant una recepció, etc.
pica-pica
Àpat que consisteix en menges variades que es presenten en racions petites i que hom va prenent a voluntat sense un ordre establert.
repartidor
Departament d’una casa, d’un convent, etc, on hi ha preparats els plats i les menges abans de treure’ls a la taula.
paradís
Religió
Jardí mític de felicitat del començ i de la fi dels temps.
Mot de l’antic irànic avèstic pairi-daēza , que significa ‘parc barrat’, ‘cleda’ del qual deriven pardīsu antic babilònic, pardes hebreu i parádeisos grec, que, segons Xenofont, designa el jardí dels reis perses A través de la versió de la Bíblia dels Setanta, aquest mot adquirí una significació religiosa En un sentit ampli, el paradís designa l’habitatge dels déus i també la situació de felicitat, caracteritzada sobretot per la pau i la tranquillitat del començament i de la fi dels temps Les representacions i els continguts del paradís són molt diferenciats en els diversos…