Resultats de la cerca
Es mostren 47 resultats
martinet menut
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels ciconiformes, de la família dels ardeids, de 35 cm, que té les parts superiors negrenques, la resta ocre pàl·lid, les potes verdes i el bec groguenc.
La femella té el plomatge estriat i uns tons més terrosos S'alimenta de larves, insectes, peixets, etc És de costums crepusculars fora de l’època de cria Habita a tot Europa excepte a les illes Britàniques, a la península escandinava, a Còrsega i a Sardenya, hiverna a l’Àfrica i n'existeixen subespècies a Àsia, Àfrica, Madagascar, Austràlia i Nova Zelanda És comú als Països Catalans
alfonsí menut
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda de billó de la mateixa època, divuitena part de l’alfonsí d’argent.
xatrac menut

Xatracs menuts
Mick Sway (CC BY-ND 2.0)
Zoologia
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels caradriformes, de la família dels làrids, de 24 cm, semblant al xatrac, però amb el bec groc i la punta negra, el front blanc i el pili negre a l’estiu i cendrós a l’hivern.
Habita a les costes de gairebé tot Europa, i hiverna a les de l’Àfrica occidental Nia al delta de l’Ebre i a l’Albufera de València, i és migratori a les Illes
dit petit
Dit auricular.
bosc baix
Silvicultura
Geobotànica
Bosc tractat de manera que la majoria dels arbres procedeixen de la rebrotada de soques d’arbres tallats.
Sol ésser aprofitat en règim de revolucions curtes, i per això no acostuma a ésser tan alt com el bosc gros Produeix sobretot llenya i carbó Alzinars, castanyedes i rouredes són tractats molt sovint d’aquesta manera el cas de les castanyedes és particularment destacable castanyeda
llenguado xic

Llenguado xic
DZMB. Thomas Knebelsberger (cc-by-sa-3.0)
Ictiologia
Peix de color bru rosaci o grisós amb taques fosques, de la família dels soleids.
treslliures
Ictiologia
Peix teleosti de l’ordre dels perciformes, de la família dels serrànids, molt semblant al serrà, però molt més petit (només fins a 13 cm de llargària), amb aletes ventrals negres, costats amb cinc bandes transversals negres i una taca també negra sobre els primers radis tous de l’aleta dorsal.
Habita sovint als fons rocallosos i sorrencs, i també sobre les praderies de fanerògames, en profunditats superiors a 10 m Hermafrodita, és comú a les aigües dels Països Catalans, on hom el pesca
arrencapins
Home menut i desnerit.