Resultats de la cerca
Es mostren 60 resultats
batllia
Història
Dignitat de l’orde de l’Hospital de Sant Joan de Jerusalem que els cavallers professos obtenien per antiguitat o per gràcia particular del gran mestre que els assignava territori de jurisdicció.
El títol avui és merament honorífic
botó
Botons
© Ignasi Martín - Fotolia.com
Indústria tèxtil
Peça petita generalment circular, plana o bombada, de metall, os, nacre, etc, recoberta o no de tela, que hom cus als vestits i que serveix principalment, passant-la per un trau o una baga, per a subjectar l’una a l’altra dues peces del vestit o dues parts d’una mateixa peça.
De vegades, serveix merament d’adorn o com a distintiu
endofàsia
Lingüística i sociolingüística
Psicologia
Formulació merament interna del pensament, amb representació de la pròpia veu.
asiànic | asiànica
Història
Lingüística i sociolingüística
Terme creat per a designar un grup de pobles habitants del Pròxim Orient antic, les llengües dels quals, dites també asiàniques, no eren identificades com a semítiques ni com a indoeuropees.
Hom hi incloïa el sumeri, l’elamita, el cassita, el hatti, el luvi, el lici, el lidi i el cari L’estudi, molt difícil, per l’escassesa o l’obscuritat dels documents, ha revelat l’artificiositat d’aquesta denominació, feta sobre una base merament geogràfica
corrupció lingüística
Lingüística i sociolingüística
Deterioració que una llengua pot sofrir, quan no és usada per a totes les necessitats comunicatives dels individus que la parlen i, doncs, és incapaç de satisfer algunes d’aquestes necessitats.
El fet només es pot produir quan dues o més llengües han entrat en contacte dins una mateixa societat, i els individus plurilinguals fan un ús limitat d’un o de totes les llengües que parlen, compartimentant-ne la capacitat El cas extrem és el de les llengües nascudes volgudament com una barreja destinada a una comunicació merament pràctica entre individus de diverses llengües així, la lingua franca , el sabir , el pidgin english , etc
partícula
Gramàtica
Terme no gaire precís, lingüísticament, que hom sol aplicar a tots aquells morfemes (lexicals i gramaticals) altres que els compresos dins els grups nominal i verbal.
El grup de les partícules resulta, així, heterogeni Enclou unitats lingüístiques normalment invariables adverbis, preposicions, conjuncions, interjeccions, afixos sufixos i prefixos Alguns lingüistes n'exclouen els adverbis i les interjeccions els primers, a causa del caràcter també nominal de molts d’ells les segones, perquè, de fet, equivalen a oracions Les partícules restants, més pròpiament tals, es caracteritzen per la manca de significació lèxica i d’autonomia sintàctica, i són elements merament relacionants
àcid silícic
Química
Denominació no sistemàtica de la sílice amorfa i hidratada que hom obté per acidificació del silicat de sodi.
D’acord amb la concentració inicial del silicat, pot presentar aspectes que van des del gel fins a la solució colloidal Estructuralment, és constituït per una xarxa polimèrica tridimensional desordenada de tetràedres de SiO 4 , en la qual una certa proporció d’àtoms d’oxigen es troben substituïts per grups hidroxil Hom el pot representar per la fórmula SiO 2 nH 2 O La diferència entre l’àcid silícic i el gel de sílice és, però, merament quantitativa
frigidesa
Psicologia
Incapacitat de la dona per a experimentar el plaer sexual i arribar a l’orgasme.
La causa d’aquesta incapacitat, que, d’altra banda, no impedeix la fecundació, pot ésser una anomalia anatòmica, en alguns casos provocada clitoridectomia, però generalment és psíquica una experiència afectiva desgraciada, por a l’embaràs, etc o moral en certs ambients l’interès de la dona pel plaer sexual ha estat considerat una pertorbació malaltissa o un vici o la manca d’informació sexual i el desconeixement de la fisiologia femenina mantingut per una visió merament reproductiva de la sexualitat
principi de verificació
Lògica
Criteri relatiu al procediment emprat per a comprovar la veritat o l’exactitud d’una hipòtesi, d’un principi teòric, etc.
D’acord amb el neopositivisme o positivisme lògic segons el qual només és veritable allò que és verificable, són verificables únicament les proposicions sintètiques de natura empírica i les proposicions logicomatemàtiques merament analítiques i tautològiques les primeres són verificables per mitjà de l’experiència sensible és a dir, per llur correspondència exacta amb una determinada percepció, i les segones, per mitjà de les regles amb què han estat constituïdes Qualsevol altra proposició que no es redueixi a aquests dos tipus és inverificable i, doncs, mancada de significació