Resultats de la cerca
Es mostren 156 resultats
mercuri
Gotes de mercuri
© José M. Domínguez / Fotolia.com
Química
Element metàl·lic pertanyent al grup II B de la taula periòdica, situat entre l’or i el tal·li.
És líquid a la temperatura ambient i d’un color blanc d’argent, per la qual cosa, i també a causa de la seva mobilitat, és anomenat argent viu Fou conegut des de l’antigor —un vas ple d’aquest metall fou trobat en una tomba de Kurna Egipte, tot i que els fenicis ja l’empraven el 700 aC per a purificar l’or— El mercuri és constituït per una mescla isotòpica de set isòtops estables hom n'ha pogut preparar tretze isòtops radioactius No és un element gaire abundant, bé que és molt disseminat n'hi ha en estat natiu, en forma de glòbuls brillants, a la muntanya Avala Iugoslàvia El…
rellotge de mercuri
Tecnologia
Clepsidra en la qual circula mercuri en lloc d’aigua.
El primer exemple conegut procedeix dels Libros del Saber de Astronomía del rei castellà Alfons X, on es descriu un astrolabi de moviment automàtic regulat pel flux del mercuri dins un circuit tancat El rellotge alfonsí incorpora també un rudimentari sistema de soneria
baròmetre de mercuri
Esquema d’un baròmetre de mercuri i d’un de sifó (el cargol permet desplaçar verticalment el tub a fi d’ajustar a zero el nivell del mercuri de la branca curta)
© Fototeca.cat
Física
Baròmetre que mesura la pressió atmosfèrica mitjançant la determinació de l’alçada d’una columna de mercuri el pes de la qual exerceix, damunt la superfície lliure del mercuri contingut en una cubeta, una pressió igual a la pressió atmosfèrica exercida damunt la mateixa superfície.
fulminat de mercuri
Química
Militar
Sòlid que explota en ésser percudit o per acció de la calor.
Hom obté el fulminat de mercuri dissolent mercuri en àcid nítric en medi alcohòlic Alfred Nobel patentà, l’any 1867, la càpsula detonant, que desplaçà la guspira de pedra foguera en les armes de foc
interruptor de mercuri
Electrònica i informàtica
Interruptor en el qual els contactes, fixos, són posats en comunicació elèctrica mitjançant una gota o una massa de mercuri.
El conjunt és dipositat en un tub o ampolla de vidre, muntat o incorporat en un òrgan basculant, la posició del qual determina l’estat de conducció o de blocatge És emprat especialment en ambients explosius o corrosius
sulfur de mercuri (II)
Química
Sòlid brillant d’un color escarlata que es troba en la natura formant el cinabri
, el més refringent dels minerals coneguts.
Aïllant en la foscor, esdevé conductor en presència de llum Es crema en presència de l’aire i es descompon en mercuri i sofre aquest passa després a SO 2 Dóna lloc a nombrosos sulfurs dobles, com el 3HgS Sb 2 S 5 És emprat com a pigment i en l’obtenció del mercuri
clorur de mercuri (II)
Química
Sòlid cristal·lí que es presenta en forma de cristalls incolors que es fonen a 277°C.
Conegut com a sublimat corrosiu , actua com a metzina molt potent, poc soluble en aigua però molt en etanol i propanol Forma nombroses sals dobles, com el HgCl 2 2NH 4 Cl, o complexes, anomenades cloromercuriats , com el NH 4 2 HgCl 4 H 2 O És emprat com a desinfectant, en els embalsaments i com a antisèptic tòpic
torr
Física
Unitat de pressió, generalment desaconsellada pel SI, que equival a 101.325/760 Pa.
El seu símbol és Torr Rep el seu nom del físic Evangelista Torricelli
cinabri
cinabri
© Fototeca.cat
Mineralogia i petrografia
Sulfur de mercuri, HgS.
Mineral que cristallitza en el sistema romboèdric, en cristalls molt petits, d’hàbit tabular o romboèdric, en què són freqüents les macles de penetració El color és variable segons les impureses, però domina el vermellós Té duresa 2-2,5 i pes específic 8,090 Es troba en filons, disseminat o en masses irregulars, associat a mercuri natiu, pirita, realgar, etc Hom l’explota, com a mena de mercuri metàllic, en els gresos d’Almadén Ciudad Real, als EUA, a l’URSS Ural, al Japó, a Itàlia, etc