Resultats de la cerca
Es mostren 36 resultats
metafísic | metafísica
Que és propens a elucubracions, a pensar d’una manera molt primfilada.
metafísic | metafísica
metafísic | metafísica
Filosofia
Que ultrapassa el domini de l’experiència sensible, de la ciència positiva, de la realitat fenomènica.
positiu | positiva
Filosofia
Que no atén sinó als fets, als resultats de l’experiència, subjecte a verificació científica.
S'oposa a especulatiu , metafísic , etc
inconscient
Filosofia
Àmbit epistemològic o metafísic no afectat de consciència.
Si Leibniz ordenà les mònades en una gradació que anava de l’inconscient a la màxima consciència, o Déu, que en determinava l’orientació, i Hegel veié l’Esperit imposant-se dialècticament a les resistències de l’inconscient, Eduard von Hartmann féu de l’inconscient un absolut, base de la realitat total, entès com una finalitat cega que es desenvolupava fins a la consciència
voluntarisme
Filosofia
Psicologia
Doctrina segons la qual la voluntat té una radical primacia per damunt de l’intel·lecte, tant pel que fa a una explicació o fonamentació darrers de l’univers o de la llei moral, respectivament, com pel que pertoca a l’individu humà i a les seves facultats.
Bé que el terme és recent —fou encunyat per FTonnies el 1883 i difós després sobretot per WWundt—, respon a la ja antiga qüestió sobre la relació entre raó pràctica i raó teorètica, i la primacia de l’una o de l’altra determina, respectivament, el voluntarisme i l'intellectualisme D’altra banda, hom pot vincular el primer a una actitud i una cosmovisió de caràcter més radicalment actiu com és el cas del cristianisme davant un tarannà més pròpiament passiu —fatalista— amb què hom pot caracteritzar en general el pensament grec, i en aquest sentit és possible de parlar d’un cert voluntarisme —no…
escotisme
Filosofia
Doctrina filosòfica de Joan Duns Escot i els seus seguidors, representada actualment per l’escola franciscana.
En són trets característics la univocitat de l’ésser, la individualitat hecceïtat , la diferenciació formal, el realisme metafísic, el voluntarisme i l’intuïcionisme psicològic Fou declarat doctrina oficial de l’orde franciscà el 1593 En són els principals representants medievals l’aragonès Antonio Andreas ~1280-1320, que fou el més fidel, doctrinalment, dels deixebles de Duns Escot a París i l’autor de l' Expositio in metaphysicam , atribuïda durant molt de temps al mateix Duns Escot, i els anglesos Walter Burleigh -1343 i Thomas Bradwardine ~1290-1349 Als Països Catalans, l’…
mònada
Filosofia
Concepte fonamental en la filosofia de Leibniz.
Les mònades, en tant que últims elements de la realitat, són indivisibles i, per tant, mancades d’extensió material Substàncies simples, posseeixen atributs anímics percepció i apetició i un dinamisme teleològic són forces, que Leibniz contraposa al mecanicisme del seu temps Creades i incomunicables entre elles, cadascuna conté, des del principi, tot el curs de la seva existència, la qual es va desplegant segons un ordre harmònic preestablert per Déu No hi ha, doncs, res de contingent en la mònada, l’equivalent metafísic d’un subjecte lògic identificat amb tots els seus predicats El…
unitat
Filosofia
En la filosofia clàssica i en l’escolàstica, el primer dels atributs essencials o predicats transcendentals de tot ens, de la totalitat dels ens i de l’ésser mateix, en tant que ens i en tant que ésser, respectivament.
Concebuda sempre la realitat com a unitat radical tant en el sentit de la physis dels presocràtics com en el de l' eínai o esse de la filosofia posterior, el problema metafísic més original ha estat el de la coordinació i l’harmonització de la pluralitat respecte a aquesta unitat radical, primera i darrera, de tot el que és real es tracta d’un problema al qual intenta de respondre típicament l’ενκαìπᾶν, l’"u i tot” de Xenòfanes, que és a la base de tot monisme —sigui panteístic o no— i àdhuc de la mateixa comprensió judeocristiana del món, la qual, tot afirmant la irreductibilitat entre Déu i…
voluntat de poder
Filosofia
Segons F. Nietzsche, primitiva forma d’afecte de la qual deriven totes les altres.
Aquest concepte és també el títol de la darrera obra —inacabada— del filòsof, bé que és ja present en obres anteriors, com Així parlà Zaratustra Ha estat definida també com un protoinstint, per tal com el terme vida n'és un sinònim freqüent Tanmateix, les connotacions biologistes d’aquest terme en desaconsellen l’ús El concepte de voluntat de poder és sobretot metafísic és l’essència més íntima de l’ésser, amb el benentès que des de la perspectiva nietzscheana l’ésser és esdevenir Per això, la voluntat de poder està vinculada a la transvaloració de tots els valors és allò que…