Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
metal·lúrgic | metal·lúrgica
evansita

Evansita
© Fototeca.cat - J. Vidal
Mineralogia i petrografia
Mineral de la classe dels fosfats.
Mineral amorf d’estructura poc coneguda, incolor o blanc, de transparent a translúcid, lluïssor vítria o resinosa i fractura concoidal Rep el seu nom del metallúrgic anglès Brooke Evans Fou descobert l’any 1864 a Eslovàquia
descarburació
Tecnologia
Tractament per a reduir la quantitat de carboni d’un producte metal·lúrgic.
La fabricació de l’acer comporta una descarburació del ferro colat procedent de l’alt forn En els procediments Bessemer i Thomas la descarburació és produïda per un fort corrent d’aire que travessa el ferro en estat líquid En el procediment Martin-Siemens el ferro és descarburat gràcies a l’addició de metall oxidat El procés de malleabilització del ferro colat per a transformar-lo en un producte de característiques similars a l’acer, és també una descarburació Aquí el producte resta en estat sòlid i és escalfat en contacte amb un ciment constituït per òxid de ferro, sílice i calç La…
coquització
Química
Destil·lació seca dels carbons bituminosos.
Té dues finalitas diferents la producció de gas ciutat, en la qual hom obté carbó de coc com a subproducte, i l’obtenció de coc metallúrgic, on el subproducte és el gas, emprat principalment com a combustible, que ha esdevingut una font de matèries primeres per a la síntesi orgànica
beneficiar
Tecnologia
Sotmetre els minerals al procés metal·lúrgic adequat per a obtenir-ne un producte determinat.
pudelació
Tecnologia
Procediment metal·lúrgic d’obtenció de ferro industrial o d’acer de baix contingut de carboni.
Inventat el 1784 per l’anglès Cort, anà caient en desús i fou abandonat fa uns quants anys Consisteix a agitar manualment en un forn de reverber un bany de ferro colat líquid al qual hom afegeix una determinada quantitat d’escòria ferruginosa fins que el carboni és eliminat i les impureses són acumulades en l’escòria, que és separada del ferro, en estat pastós i formant boles, per martelleig
carbó de coc
Geologia
Tecnologia
Química
Residu de la destil·lació seca dels carbons bituminosos, o d’altres combustibles, com el petroli, en el procés anomenat coquització
.
És un material coherent, d’estructura cellular, de color fosc que va del negre pur al gris argentós, i de mides, porositat i duresa variables La seva densitat real oscilla entre 1,85 i 1,90, però la seva porositat fa que tingui una densitat aparent inferior a la del carbó de pedra El poder calorífic pot arribar fins a 35 600 kJ/kg La composició varia segons el material de partida i sobretot segons la temperatura de destillació És emprat principalment com a combustible d’alt forn, com a reductor en altres processos metallúrgics i com a combustible domèstic El coc metallúrgic ha de posseir un…
fluorita
fluorita
© Fototeca.cat
Mineralogia i petrografia
Fluorur de calci, CaF 2
.
Mineral que cristallitza en el sistema cúbic L’hàbit és generalment en cristalls cúbics, o també octaèdrics o dodecaèdrics De vegades es reuneixen nombrosos cristalls petits en agregats parallels, i d’altres vegades en masses compactes de gra fi a gruixut És freqüent la macla d’interpenetració Té una duresa de 4 i una densitat de 3,18 És incolora i transparent quan és pura, però pot variar extraordinàriament de vegades el color es distribueix en zones paralleles a les cares del cristall És fluorescent sota la llum ultraviolada, i el seu esclat és de vidre Els jaciments són sobretot d’origen…
poder aglutinant
Química
Característica que mesura, en una hulla, la seva qualitat des del punt de vista de la possibilitat d’obtenció de coc metal·lúrgic.
El poder aglutinant és determinat transformant en coc diverses mescles d’hulla i de sorra i comprovant el pes màxim de sorra que pot aglutinar el coc obtingut, tot conservant un mínim de resistència mecànica
fluor
Química
Element pertanyent al grup VII de la taula periòdica (grup dels halògens), de valència -1; l’element natural és el núclid 19 (100%); hom en coneix quatre núclids artificials: 17, 18, 20 i 21.
És un gas groguenc Força estès a la natura, principalment en l’aigua de mar, a l’esmalt dental i en la criolita Na 3 AlF 6 , tot i que el principal mineral d’on hom l’extreu és la fluorita CaF 2 , o espat fluor És degut a l’ús de la fluorita com a fundent metallúrgic, d’on li ve el nom del llatí fluere , ‘fluir’, i es refereix a la facilitat de fusió de la fluorita 902°C Atesa la seva gran reactivitat, la fabricació del fluor és una operació molt delicada Els minerals, enriquits i polvoritzats, són transformats en àcid fluorhídric i en fluorurs alcalins per l’àcid sulfúric L’…