Resultats de la cerca

Consisteix a dissoldre el metall mitjançant un dissolvent selectiu lixiviació i la posterior precipitació per electrodeposició, per addició d’un metall menys noble però més electronegatiu o per reducció amb hidrogen o altres substàncies reductores La hidrometallúrgia redueix els problemes de corrosió atmosfèrica, permet l’ús de minerals pobres i dóna metalls relativament més purs que altres procediments extractius

Es divideix en dues branques, la galvanoplàstia i la galvanostègia

És una mescla de sis núclids naturals, 162 0,1%, 164 1,5%, 166 32,9%, 167 24,4%, 168 26,9% i 170 14,2% Hom en coneix sis núclids artificials, 160, 161, 163, 165, 169 i 171 El 1842 fou descobert per CG Mosander a l’erbita, mineral que fou trobat a Ytterby Suècia D’altres minerals que el contenen són la gadolinita i la iterbita Els mètodes d’extracció dels metalls rars, sobretot en presència de niobi o de tàntal, són d’una gran complexitat, i la separació dels lantànids, ateses llurs analogies químiques i físiques, constitueix un dels problemes més difícils de la química mineral Les propietats…

Hom utilitza principalment l’examen metallogràfic i diferents formes d’espectrometria, complementades amb l’estudi dels processos de producció encara vigents en societats tradicionals actuals

A més, solen presentar propietats tals com resistència a l’abrasió, a la corrosió, a la pressió i als canvis ràpids de temperatura Els materials refractaris solen ésser composts d’una part infusible, el refractari pròpiament dit, i una petita quantitat d’un agent lligant Poden ésser classificats en àcids, bàsics o amfòters, d’acord amb el caràcter dels òxids presents en major proporció en llur constitució, i cadascun és emprat tenint en compte l’ús al qual és destinat Els refractaris àcids són composts fonamentalment per sílice i alúmina en proporcions variables, però quan la proporció d’…

El territori on habiten els aimares arriba a l’W fins a l’extrem de la zona del llac, i a l’E té un límit donat pels pics nevats de la Cordillera Real La població total aimara és aproximadament d’uns 600000 individus, la major part dels quals estan incorporats a Bolívia Un 70% dels aimares viuen en altituds entre els 1830 i els 4270 m En temps prehispànics estigueren sota la dominació incaica Els castellans iniciaren la conquesta d’aquesta regió el 1535 sota la direcció d’Almagro la zona fou inclosa dins el virregnat del Perú 1542 Durant aquest període, els aimares foren intensivament…

La carbonització pot ésser duta a terme segons el procediment antic de la carbonera o segons tècniques més modernes forns continus o installacions de destillació seca que permeten d’aprofitar, a més, els gasos despresos És emprat en la indústria metallúrgica com a reductor —desplaçat actualment pel coc—, com a primera matèria per a l’obtenció de carbó activat, com a combustible lleuger, per a sintetitzar carbur càlcic, cianurs, sulfurs de carboni, etc, i en la fabricació d’elèctrodes, pólvora negra, materials pirotècnics i catalitzadors diversos L’ús del carbó vegetal és documentat ja al s…

Als Països Catalans, al període centrat en la baixa edat mitjana segles IX o X al XVI, les citacions textuals i la toponímia descobreixen fargues i ferreries a les comarques muntanyenques, des de la Vall d’Aran i la Fenolleda fins a l’Alcalatén i enllà Tanmateix, la zona del Pirineu català no tingué una concentració metallúrgica comparable a la de l’occità, l’aragonès i el basc Els segles XVII i XVIII són els de plenitud la producció d’algunes fargues podia assolir 100 tones anuals Alins de Vallferrera, Ordino, Ripoll, i la producció total devia ésser de dos milers de tones,…