Resultats de la cerca

És el resultat de la fusió, en un sol volum, del leccionari i de l’antifonari de la missa, del sacramentari i d’altres elements, els quals començaren a combinar-se sobretot a partir del segle IX, pel que concerneix el ritu romà El Missale Romanum tridentí 1570 ha estat totalment renovat després del concili II del Vaticà 1970 La versió oficial catalana aparegué el 1975, amb la deguda separació del leccionari, el qual consta de vuit volums 1971-74 Als Països Catalans, els primers intents de reunir els diversos elements del missal apareixen a Catalunya als segles IX-X, en què es troben en un sol…

Ha estat un instrument molt important en la història de la renovació litúrgica Als Països Catalans tingué molta difusió el Missal Romà del Foment de Pietat Modernament hom ha publicat el Missal de diumenges i festes 1976 i el Missal ferial 1986, a part d’un Llibre del poble de Déu 1975

La pràctica d’illustrar llibres és molt antiga N'és un dels exemples més antics el Llibre dels Morts , compost a Egipte vers l’any 1900 aC Els exemples de miniatura en papirs grecs i llatins són gairebé inexistents Hom conserva, per contra, alguns importants còdexs llatins miniats dels segle IV al VI El manuscrit grec miniat més antic és la Ilíada picta , datable del segle V, amb miniatures que segueixen la tradició romana La miniatura bizantina, que ha deixat alguns còdexs illustrats remarcables del segle VI, com el Gènesi de Viena, experimentà un llarg eclipsi des del segle VII fins al…

A l’antic Egipte era coneguda la tècnica de l’esmalt, però és a Grècia 800 aC on hom ha trobat les joies més antigues amb incrustacions d’esmalt El mantell de l’estàtua de Zeus de Fídies estava decorat amb esmalts de tipus cloisonné alveolat Els celtes ornaven llurs armes amb la tècnica del champlevé , tècnica consistent a rebaixar el gruix del metall, formar dibuixos i omplir els alvèols obtinguts amb esmalts, preferentment de to vermell Des del segle V adquiriren una gran importància els esmalts bizantins, fets sobre làmina d’or amb cloisons finíssims Hom en troba importants…

Diferenciat de les mateixes bíblies i dels capitularia lectionum , dit també comes o commicus en l’antiga litúrgia hispànica i dividit més tard en l’epistolari i l’evangeliari modernament tornats a unir o incorporat al breviari i al missal la nova edició del missal l’exclou, a causa de l’enriquiment postconciliar, del sistema de perícopes A la Catalunya medieval, com en altres llocs, els leccionaris de l’ofici anaven combinats amb els homiliaris El leccionari de la missa més antic en ús a Catalunya que hom coneix de tipus romà, dels segles IX-X, conservat…

Sovint els marcs constituïen veritables peces d’orfebreria La reforma del missal 1970 en comportà la desaparició

Als segles V-VI cada festa important era celebrada en una església estacional diferent el nom de la qual figurava, fins a la reforma litúrgica del concili II del Vaticà, en les rúbriques del missal

Pròpia de la litúrgia visigòtica, la denominació passà, al segle XI, de Catalunya a l’interior de la península Ibèrica i es mantingué a Toledo fins al segle XVI, que la utilitzà el cardenal Cisneros per a l’edició del missal mossàrab Missale mixtum

Les heretgies suposades serien l'acceptació dels decrets del concili II del Vaticà, especialment el de la llibertat religiosa i la reforma litúrgica, concretament del missal El moviment s'originà a partir dels escrits del jesuïta mexicà Joaquín Sáenz Sede Vacante, 1973 Alguns seguidors, consagrats bisbes per l'arquebisbe vietnamita Ngô Dinh Thuc, van crear comunitats religioses que constitueixen els grups més visibles d'aquest moviment El nom prové del llatí sede vacante  'havent-hi seu vacant'

És el resultat de la fusió de diversos libelli missarum parcials, i l’exemplar més antic que es conserva és el manuscrit de Verona Biblioteca Capitolare, LXXXV 80, del principi del segle VII, erròniament anomenat sacramentari lleonià Aquest sacramentari conté una recopilació de libelli procedents dels arxius pontificis del Laterà, feta a la fi del segle VI per a ús de Verona o d’una altra església del nord d’Itàlia, en introduir-s’hi el ritu romà Sembla que tots els sacramentaris romans coneguts depenen d’una altra recopilació feta a mitjan segle VI, de la qual no s’ha conservat cap exemplar…