Resultats de la cerca
Es mostren 415 resultats
modern
Persones que viuen o han viscut en l’època moderna.
pentatló modern

Combat d’esgrima de pentatló modern durant els Jocs Olímpics de Barcelona (1992)
ENCICLOPÈDIA CATALANA / IOOP
Pentatló modern
Esport que combina l’atletisme, la natació, l’esgrima, l’hípica i el tir.
La competició, habitualment, té lloc en un sol dia i comprèn, per aquest ordre, un combat d’esgrima amb espasa contra tots els participants a un sol tocat en un assalt d’un minut una cursa de 200 m de natació en estil lliure un recorregut a cavall en què cal saltar dotze obstacles –inclou un doble i un triple salt–, i una prova combinada que consisteix en una cursa a peu de 3000 m amb una aturada cada quilòmetre per disparar cinc trets amb una pistola d’aire comprimit sobre un blanc situat a 10 m de distància Els pentatletes reben una sèrie de punts en funció de la seva actuació en cada prova…
pentatló modern
Esport
Conjunt de cinc proves esportives, disputades durant cinc dies, una prova per jornada.
Comprèn equitació 800 m recorreguts cavalcant un cavall desconegut pel genet, esgrima cinc assalts contra cada participant, tir amb pistola 20 trets de velocitat, a 25 metres, en 5 sèries, natació fer en estil lliure una piscina i atletisme cursa de cros de 4 km El pentatló modern fou presentat per primera vegada als jocs olímpics d’Estocolm 1912 i assolí aviat un gran èxit Des del 1949 hom disputa cada any un campionat mundial El pentatló modern vol simbolitzar la idea d’un missatger militar que ha de trametre un encàrrec al seu cap i per acomplir la missió ha de…
estil modern
Cronologia
Estil segons el qual l’any comença l’1 de gener.
Malgrat el seu nom, en realitat és molt antic
Modernisme
Interior del Palau de la Música Catalana de Barcelona, de Lluís Domènech i Montaner
© Fototeca.cat
Art
Literatura
Moviment cultural produït a Occident a la fi del segle XIX i al començament del segle XX.
En l’aspecte de l’art —tot i que quan s’aplica al català el mot té un sentit més ampli— sol designar només els corrents de l’art occidental —especialment arquitectònics i decoratius— coneguts en altres països com a Art Nouveau, Modern Style, Jugendstil, Stile Liberty, Sezessionstil, Style 1900, Style Nouille, etc És un estil derivat bàsicament del prerafaelitisme i el simbolisme, caracteritzat pel predomini de la corba sobre la recta, la riquesa i el detallisme de la decoració, l’ús freqüent de motius vegetals, el gust per l’asimetria, l’esteticisme refinat i el dinamisme de les…
laboratori
laboratori químic modern
© Fototeca.cat
Farmàcia
Química
Local disposat per a efectuar investigacions científiques o tècniques, anàlisis químiques, preparats farmacèutics, proves i assaigs industrials, etc.
Bé que sovint amb aquest mot hom entén el laboratori químic i el farmacèutic , cal esmentar també els de fisiologia, d' histologia, de toxicologia, d' electrònica , etc El treball desenvolupat en els laboratoris es caracteritza, d’una banda, per la precisió de les mesures efectuades, i de l’altra, per l’aplicació del mètode científic a la metodologia del treball Hom els pot classificar en laboratoris d’assaig , tant de primeres matèries com de producte elaborat, i laboratoris d’investigació , la qual pot ésser pura o aplicada El progrés extraordinari de l’electrònica ha permès d’augmentar…
oboè

Família de l’oboè modern. Oboè soprano
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de la família de vent-fusta de llengüeta doble.
En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna de doble llengüeta i tub cònic Consisteix en un tub sonor de fusta dura, d’uns 60 cm de llargada, relativament estret, proveït de forats i claus La seva perforació és cònica i acaba en un pavelló en forma de campana De timbre penetrant i d’un gran poder expressiu, l’oboè és, actualment, un dels instruments imprescindibles en l’orquestra simfònica El seu nom prové del francès hautbois haut , alt bois , fusta Morfologia Construït de fusta dura banús o palissandre o, de vegades, de materials plàstics o ebonita, l’oboè consta de tres…
fortunyisme

Detall de La promesa (1880), de Francesco Paolo Michetti (Galeria Nacional d’Art Modern, Roma)
© Corel
Pintura
Corrent pictòric d’abast europeu, desvetllat per l’èxit de la pintura de Marià Fortuny i Marsal, que transcorregué bàsicament al darrer terç del segle XIX.
Als Països Catalans fou una de les encarnacions més sòlides de l’art establert de l’època, i en són típics representants Joaquim Agrassot, Bernat Ferrandis, Ramon Tusquets, Tomàs Moragas, Josep Tapiró, Ramon Amado, Baldomer Galofre, Josep Llovera, Gabriel Puig i Roda i, en certa manera, Antoni Fabrés certes obres d’Antoni Gisbert, de Francesc Domingo, d’Antoni Muñoz i Degrain i d’Enric Serra també hi són assimilables Arrelà també amb força a la resta de la península Ibèrica, especialment en l’obra de José Jiménez Aranda i Eduardo Zamacois A França, on tingué un bon representant en Henri…
túfting
Indústria tèxtil
Procediment modern de gran producció, per a fabricar catifes.
Unes agulles introdueixen el fil de pèl a través d’un fort teixit de fons El fil resta formant unes bagues, no lligades amb el teixit de fons, en una de les seves cares La fixació de les bagues és feta aplicant una capa de làtex de cautxú al revers de la catifa Hom pot tallar les bagues per a formar el pèl Amb aquest procediment també es fabriquen vànoves i roba per a la llar
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina