Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
modulació
Modulació d’amplitud en una moduladora sinusoidal, a dalt, i esquema d’un procés de modulació d’impulsos codificats (PCM), a baixa
© Fototeca.cat
Procés mitjançant el qual es modifica alguna de les característiques d’una ona, anomenada portadora, a fi de transmetre, des d’un emissor a un receptor, la informació continguda en una altra ona, anomenada moduladora.
L’ona modificada és la modulada L’ona portadora pot ésser qualsevol ona periòdica de freqüència molt més elevada que la de l’ona moduladora generalment és sinusoidal i, per tant, es caracteritza per una amplitud, una freqüència i una fase determinades Segons la característica modificada hom parla de modulació d’amplitud AM o bé de modulació angular , que pot ésser de freqüència modulació de freqüència , FM o de fase modulació de fase , PhM Qualsevol de les tres menes de modulació produeix una ona complexa que pot ésser descomposta en diverses components de diferents freqüències Si la…
desviació
Electrònica i informàtica
En modulació de freqüència, increment màxim, positiu o negatiu, de la freqüència a partir del valor central de la freqüència portadora sense modular.
El valor de la desviació en els sistemes de FM adoptats a Europa i a Amèrica és de ±75 kHz La relació entre la desviació i la freqüència moduladora és anomenada índex de desviació o de modulació
episodi
Música
Cadascuna de les parts secundàries que enllacen les diferents aparicions del tema o tornada en un rondó, de les exposicions en una fuga i del ritornello en un concert.
En un rondó, l’episodi, també anomenat estrofa, pot presentar un material temàtic nou i que contrasti amb la tornada, aprofitar elements temàtics de la tornada i expandir-los, o bé donar peu a una variant de la tornada Al final de l’episodi acostuma a haver-hi una retransició cap a la tornada, atès que aquest se situa en tonalitats veïnes tals com la del relatiu, la subdominant o la dominant, en contrast amb la tornada, que sempre apareix en la tonalitat principal En una fuga, l’episodi és la part moduladora que condueix a la següent tonalitat en què s’exposarà el subjecte, la…
sistemes de síntesi del so
Música
Procés de generació del so mitjançant models de simulació.
Esquema en perspectiva d’un so en el qual la intensitat dels sis harmònics indicats augmenta i disminueix en el temps © Fototecacat/ Studi Ferrer Tot esdeveniment sonor es defineix per una sèrie d’elements la freqüència fonamental, la intensitat, el timbre i la seva envolupant evolució al llarg del temps En aquesta envolupant es destaquen l’atac, l’inici del so, carregat de soroll, que correspon a l’excitació de l’instrument o cos sonor, i en el qual apareixen gradualment el so fonamental i tots els components harmònics i inharmònics que constitueixen el timbre l’estat permanent, que defineix…
sobremodulació
Condició en la qual l’ona moduladora excedeix del nivell màxim permissible en la modulació.
La sobremodulació produeix sempre una distorsió no lineal en la transmissió
modulació de freqüència
Modulació angular en què la freqüència instantània de la portadora va variant d’acord amb l’amplitud de la moduladora.
L’amplitud del senyal modulat és constant, ja que la informació es troba en les variacions de la freqüència i, per tant, la potència transmesa és independent del missatge
sintetitzador
Sintetitzador
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Aparell de generació electrònica de sons sintètics.
Des d’èpoques immemorials s’ha intentat mecanitzar la música, sintetitzant els sons de la natura i dels instruments musicals que s’han creat al llarg del temps Un bon exemple de sintetitzador és l’orgue, que imita flautes, veus, trompetes, oboès, etc Amb l’aparició de l’electricitat, es crearen instruments més o menys complexos, com ara el Dinamophone o Tellharmonium , de Thaddeus Cahill Washington DC, 1900, l’ Sphaerophon , de Joerg Mager Berlín, 1924, les ones Martenot, de Maurice Martenot París, 1928, el Trautonium , de Friedrich Trautwein Berlín, 1930, el Variophone , de Jevgenij Šolpo…