Resultats de la cerca
Es mostren 67 resultats
molses
El cicle vital de les molses
Botànica
Classe de briòfits foliosos amb caulidis, fil·lidis i rizoides, de simetria radial i amb el protonema ben desenvolupat i generalment filamentós.
Tenen càpsules amb columella i sense elàters Hom hi distingeix els ordres de les andreeals, de les brials i de les esfagnals
briòfits
briòfits o molses
© Fototeca.cat
Botànica
Divisió de plantes arquegoniades caracteritzades perquè tenen la generació esporofítica unida a la gametofítica i normalment paràsita d’aquesta darrera.
Comprèn les plantes autotròfiques terrestres més simples, privades encara de diferenciacions conductores o molt poc diferenciades en aquest sentit L’aigua ha d’arribar a les cèllules assimiladores principalment per impregnació i difusió, i per això aquestes plantes són de mida petita, des d’1 o 2 mm fins a uns 10 o 15 cm, en general, i fins a 60 cm d’alçària com a màxim Generalment hom els distribueix en tres classes antocerotòpsids 100 espècies, hepàtiques 9 000 espècies i molses 14 500 espècies Les espores, isòspores i haploides, generalment verdes, són dispersades pel vent i germinen tot…
càpsula
Malgrat que totes les molses presenten una morfologia similar, la forma de la càpsula és variable i distingeix unes espècies d’altres
Botànica
Òrgan de l’esporòfit de les molses a l’interior del qual es formen les espores.
Generalment presenta forma cilíndrica, prismàtica o esferoidal, pot anar unida a la seta per un nus o apòfisi, i consta d’un teixit estèril que forma la paret, a vegades proveït d’estomes, d’una capa esporògena, separada en alguns grups per un teixit aerífer, i d’una massa estèril central, la collumela
brials
Botànica
Gran ordre de molses, de gametòfit, més o menys ben desenvolupat, acrocarp o pleurocarp, i esporòfit amb càpsula variada, però mai obliqua, i aplanada per la cara superior, normalment amb perístoma de dents fines, simple o doble.
Comprèn la majoria de les molses, dins les quals representa un grup evolucionat
briologia
Botànica
Branca de la botànica dedicada a l’estudi dels briòfits.
Anteriorment menystingudes, les molses i les hepàtiques reberen la primera atenció amb l’obra de Jean Joseph Dillen, dit Dillenius 1666-1747, bé que en la seva Historia muscorum 1741 són aplegades encara molses, algues i líquens En aquesta prehistòria de la briologia és important l’obra de NS Necker 1729-93, autor de Methodus muscorum 1774, i de Casimir Cristofer Schmidel 1718-92 Però fou l’obra de Jean Hedwig 1730-99 la que refermà les bases d’aquesta branca de la botànica, en la qual s’havien de destacar, entre altres, Wilhelm Philipp Schimper 1808-80, autor de Bryologia europea 1836-55 i…
arquegoniades
Botànica
Gran grup de vegetals integrat per plantes que presenten arquegonis típics.
Comprèn els briòfits molses i els pteridòfits falgueres
peltígera
Micologia
Gènere de líquens, de la família de les peltigeràcies, de tal·lus gros i foliaci, estès sobre el substrat, però sense adherir-s’hi.
Presenten rizines i apotecis marginals Terrícoles i humícoles, creixen sobretot entre les molses