Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
kiptxak
Història
Dit de la confederació de tribus nòmades originària probablement de Sibèria occidental (segle IX?), a la qual pertanyen els pobles cumà i mameluc.
Els kiptxaks ocuparen, al llarg del segle XI, l’estepa nord de la mar Negra i dominaren el territori conegut per kanat de l’Horda d’Or, fins a les invasions mongòliques 1221-23 i 1241-42
uzbek | uzbeka
Història
Membre d’un conglomerat de tribus de raça turànida que habita actualment l’Uzbekistan.
Coneguts des del segle XV, prengueren el nom del príncep Uzbek que fou elegit gran kan 1312 de les tribus mongòliques Seguidors del xamanisme i de la yasa mongola, sembla que foren islamitzats pacíficament a mitjan segle XIV Políticament reeixiren en la formació de dos kanats el de Bukhara segle XVI i el de Khiva segle XVIII, fins que ambdós foren anorreats per l’expansió russa a l’Àsia central conquesta de Bukhara el 1868 i de Khiva el 1872
kan
Història
Títol equivalent a sobirà utilitzat originàriament per les hordes turques i mongòliques.
En temps de Genguis Kan era d’un grau inferior al de gran kan o cap suprem Després fou aplicat a diferents caps semiindependents del món islàmic En els documents medievals catalans sovint apareix en la forma ca
mongol
Lingüística i sociolingüística
Literatura
Grup de llengües d’una determinada —i relativament exigua— família lingüística (parlades per uns tres milions de mongols) pertanyent a la branca altaica de les llengües uraloaltaiques.
El mongol és constituït per llengües de la branca occidental i llengües de la branca oriental Entre les primeres, cal assenyalar els dialectes calmuc, l’oirat i el dialecte mogul de l’Afganistan, que conserva unes característiques arcaiques considerables A la branca oriental, hom troba cinc subdivisions principals Es destaquen, però, els dialectes buriats, que també se subdivideixen, atenent a criteris geogràfics, en dues branques, septentrional i meridional Un altre grup important és format pels dialectes khalkha, parlats a la Regió Autònoma de la Mongòlia Interior a la Xina Occidental es…
mogul
Lingüística i sociolingüística
Llengua mongòlica molt arcaïtzant (ha estat inclosa en un grup especial de llengües mongòliques arcaiques) parlada en alguns indrets de l’Afganistan.
ciència àrab
Filosofia
Conjunt de les activitats científiques desenvolupades a l’àmbit cultural àrab a l’edat mitjana.
Durant cinc segles, del VIII al XII, els savis d’expressió àrab foren els hereus i els continuadors de la ciència grega i els seus introductors a Occident L’esforç científic àrab començà al s VIII A Bagdad, els califes promogueren la traducció a l’àrab de gairebé la totalitat dels manuscrits científics grecs accessibles i de les obres més importants de la ciència índia L’esforç de traducció, intens durant dos segles, fou acompanyat d’una anàlisi del contingut dels texts i d’una activitat de recerca original no gens menyspreable La ciència àrab, com la grega, es mantingué lligada a la…
regió iranoturaniana
Biologia
Regió biogeogràfica que comprèn una gran part del Pròxim Orient i de l’Àsia mitjana, des de les terres interiors de Turquia i d’Israel fins a la Jungària i les ribes de l’Indus; limita occidentalment amb la regió mediterrània, i orientalment, amb les terres centreasiàtiques i mongòliques.
El clima és continental i la vegetació principalment d’estepa i de desert