Resultats de la cerca

Els monosacàrids, anomenats també oses , pertanyen al grup dels glúcids o hidrats de carboni glúcid i tenen la fórmula general CH 2 O n , on n ≥3 Els més simples són les trioses n = 3 Els més abundants són les hexoses n = 6, i d’aquestes, la D-glucosa Les aldopentoses n = 5 són components dels àcids nucleics Un dels sucres de caràcter àcid més importants és l’àcid ascòrbic vitamina C Tots els monosacàrids simples són sòlids blancs, cristallins, molt solubles en aigua i insolubles en dissolvents no polars N'hi ha molts que són dolços Tots exceptuant la dihidroxiacetona posseeixen algun…

La d -xilosa és un monosacàrid natural

Els glicans són àmpliament difosos en la natura, sobretot a les plantes Hom pot diferenciar entre els homoglicans , que tenen només un tipus de monosacàrid, i els heteroglicans , amb distints tipus de monosacàrids

N'hi ha dues classes les glucosidases , que hidrolitzen glucòsids simples i oligosacàrids, específiques segons la natura i la configuració del monosacàrid portador del grup reductor i segons les dimensions del seu heterocicle, i les polisacaridases , que hidrolitzen polisacàrids, com les β- amilases , que degraden el midó i el glucogen a maltosa i a polisacàrids menors, o com les α -amilases , que els degraden a glucosa i a maltosa

Les pentoses són sòlids blancs, cristallins i solubles en aigua Poden ésser dividides en aldopentoses com l’arabinosa i la xilosa i cetopentoses com la ribulosa i la xilulosa Entre les primeres hi ha els components dels àcids nucleics com la ribosa

Segons que presenti una funció aldehídica o cetònica hom l’anomena també aldohexosa o cetohexosa

El més important és la sedoheptulosa, cetònica, que hom troba en forma de fosfats en els processos d’interconversió de sucres

És present a la natura polimeritzat en el vori vegetal, del qual hom l’obté per hidròlisi És present en els animals en forma lliure o com a component de glicoproteïnes En dissolució es presenta en dues formes anomèriques Per reducció es transforma en d -mannitol i es degrada per glucòlisi, després de la fosforilació prèvia a d -mannosa-6-fosfat i isomerització d’aquest a d -fructuosa-6-fosfat Redueix el licor de Fehling i fermenta per acció dels llevats