Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
devotio
Història
Entre els romans, i especialment entre els ibers, forma de clientela militar.
Consistia en l’ofrena que un client devotus, soldurii feia de la seva vida a una divinitat, en canvi de la del seu senyor o cap militar, quan aquest, per causa d’una guerra, corria perill de mort En cas que el seu cap morís, el client havia de suïcidar-se
intestia
Història del dret català
Mal ús de la Catalunya Vella, en vigor als ss XI-XVI, a què eren sotmesos els pagesos de remença en el cas de morir sense deixar testament.
Provenia ja de l’usatge De intestatis , que disposava que, quan el pagès o la pagesa morís sense testament, el senyor adquiria la tercera part dels béns del difunt si només deixava consort, o només fills, el senyor rebria la meitat dels béns si moria sense consort ni fills, la meitat seria per al senyor, i l’altra, per al familiar a qui correspongués segons dret si no restaven parents, el senyor obtindria tot el patrimoni En tots els casos restaven salvats a la muller els seus drets al dot, l’escreix i el que li pogués correspondre per raó de la viduïtat Als llocs on era aplicat el dret…
bob
Corel-William P. Mcelligot, Ottawa, Canadà
Altres esports d’hivern
Esport d’hivern que consisteix a tripular un bob (trineu articulat) que llisca per una superfície de glaç semicilíndrica i inclinada.
El bob, biplaça o de quatre places, d’estructura metàllica i amb un carenat aerodinàmic, descansa sobre quatre patins d’acer, dels quals els dos anteriors responen a l’acció del conductor, i pot atènyer velocitats que arriben fins a 150 km/h La pista o canal de glaç admet un sol trineu i fa entre 1500 m i 1800 m de longitud, amb un pendent d’entre el 8% i el 15% La reglamentació de les competicions prohibeix l’ús de qualsevol mitjà mecànic de propulsió, i tan sols admet com a vàlides les sacsejades sincròniques de la tripulació per tal d’augmentar-ne la velocitat Les proves, compostes de…
òpera
Música
Nom que es dona a una representació teatral amb música en què la part musical predomina per damunt del text, fins a constituir la totalitat de l’espectacle, en alguns casos, o una part molt important.
Un fet determinant de l’òpera com a espectacle és, amb poquíssimes excepcions, el seu contingut profà, i no pas religiós altrament, el gènere rebria un altre nom oratori, passió i, malgrat les similituds, el seu esperit i la seva mentalitat no serien els mateixos Hi ha nombroses varietats d’òpera, des de la qualificada com a seriosa, fins a l’ opera buffa italiana des de la completament cantada fins a la que empra la fórmula mixta de cant i parla, sigui l’ opéra-comique , a França, el singspiel alemany, el masque anglès o, a Espanya, la sarsuela Del llenguatge comú de l’òpera en nasqué, al…
piano
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument cordòfon de teclat, molt divulgat com a instrument domèstic, que ocupa un paper central en la vida musical.
Segons la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon del tipus cítara de taula amb teclat Tot i ser un dels instruments més freqüents ja des del Classicisme, té un origen relativament recent, ja que es basa en el principi de la percussió de les cordes per mitjà d’un mecanisme de martells, que no s’aplicà a un instrument de teclat fins cap al 1700 En la seva forma actual, consta d’una caixa de proporcions i posició diferents segons que es tracti d’un piano de cua o vertical, però amb uns elements comuns les cordes metàlliques, tesades dins d’un bastiment o ’arpa’ que consolida l’estructura, el…