Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
motorista
Persona que mena un motor.
motorista
Persona que mena una motocicleta.
missatger | missatgera
Motorista que duu encàrrecs, cartes, paquets, etc, a domicili.
motopolo

Partit de motopolo els anys vuitanta
FMG LAS TORTUGAS
Motociclisme
Altres esports de pilota o bola
Esport practicat entre dos equips de sis jugadors en què els participants, pilotant unes motocicletes especials, han d’impulsar una pilota amb qualsevol part de la moto o del cos (llevat dels braços)
per tal de fer-la entrar a la porteria contrària També conegut com motoball, s’originà a Anglaterra durant la dècada de 1920 Al final de la dècada es creà la Lliga i la Copa Anglesa, on destacaren equips com el Wolverhampton Motor Cycle Football Club o el Coventry MCFC El 1930 s’importà a França i Alemanya, però no fou fins després de la Segona Guerra Mundial que es consolidà com a esport, i durant la dècada de 1960 es popularitzà per tot Europa Poc després l’interès decaigué i Anglaterra deixà de practicar-lo, però durant la dècada de 1980 tingué un repunt de popularitat i agafà notorietat…
resistència
Motociclisme
Automobilisme
Modalitat d’automobilisme i motociclisme que combina la velocitat amb la durada d’una cursa.
Mes enllà de dues hores, una cursa ja es considera de resistència, i, per tant, els participants no corren sols, sinó formant equips de dos o més pilots amb el mateix vehicle Respecte a l’automobilisme, a Catalunya foren famoses les 6 Hores de Barcelona i les 24 Hores de Montjuïc, que donaren pas a les 24 Hores del Circuit de Catalunya Fora d’asfalt, els darrers anys les curses de resistència han tingut molta acollida dins de l’autocròs, amb proves de durada mitjana, de tres o quatre hores Aquestes curses també són conegudes com resistencia…
plegada
Esport
Inclinació que un motorista imprimeix a la moto en entrar en un revolt per contrarestar la força centrífuga.
entrenador | entrenadora
Ciclisme
En el ciclisme darrere moto, motorista que amb una moto degudament preparada precedeix el ciclista tallant l’aire.
enduro

L’enduro es practica en un circuit sense asfaltar que s’ha de recórrer diverses vegades a una velocitat o en un temps determinats
Federació Catalana de Motociclisme
Motociclisme
Modalitat de motociclisme que posa a prova la resistència i la regularitat dels pilots en un circuit sense asfaltar de 40 a 120 km, a l’aire lliure o en pista coberta, que s’ha de recórrer diverses vegades a una velocitat o en un temps determinats.
Les proves es realitzen amb motocicletes preparades de diferents cilindrades, de dos i quatre temps, enquadrades en tres categories a partir dels anys vuitanta Enduro 1 motos de dos temps, de 100 a 125 cc, o motos de quatre temps, de 175 a 250 cc Enduro 2 motos de dos temps, de 175 a 250 cc, o motos de quatre temps, de 290 a 450 cc Enduro 3 motos de dos temps, de 290 a 500 cc, o motos de quatre temps, de 475 a 650 cc Les competicions solen estar dividides en etapes, en què es combinen trams cronometrats, punts de control, proves d’acceleració, zones de trial o rallis El hare scramble, el hare…
,
muntanya
Automobilisme
Modalitat d’automobilisme consistent a disputar curses contrarellotge en pujada per una muntanya, normalment sobre carreteres asfaltades.
Aquestes curses de muntanya, conegudes com pujades en costa, es posaren en pràctica quasi al mateix temps que les curses d’automòbils Des de ben aviat, ser el mes ràpid en aquests tipus de traçats, que augmenten la seva dificultat a mesura que avança el recorregut cap al cim de la muntanya, fou sinònim de qualitat del vehicle i del pilot Els participants pugen d’un en un i la seva lluita és contra el cronòmetre Principals curses de muntanya catalanes A Catalunya les primeres curses d’aquest tipus foren la Pujada als Brucs 1913 i la del Tibidabo 1914, encara que fou la I Carrera de la…
ciclisme darrere moto
Esport
Varietat de competició ciclista, en pista, consistent en proves de mig fons o de persecució entre equips formats per un ciclista ( stayer
) i un motorista (entrenador).
L’entrenador pilota una motocicleta de cilindrada petita, dotada d’un quadre que manté un corró mòbil a 60-80 cm de la roda posterior, i corre precedint el stayer per tal de vèncer la resistència de l’aire i d’obrir-li un “passadís” per on el ciclista pot augmentar la velocitat Aquest, al seu torn, acciona la bicicleta procurant de mantenir la seva roda anterior en contacte amb el corró mòbil Entre el campions d’aquesta especialitat més importants han destacat Parragon, Parent i Linast, de França, Verschuren, d’Alemanya RFA, i Guillem Timoner