Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
muleta
purolipan (CC BY-NC-ND 2.0)
Tauromàquia
Bastó que porta penjant tot al llarg un drap vermell, amb què el torero efectua les millors posicions de lluïment, davant les envestides del toro, i amb què el fa acotar per a l’estocada final.
muleta
Transports
Barqueta petita de riu, de fons pla i de poca càrrega, emprada a la Ribera d’Ebre.
muleta
Transports
Barqueta de poca capacitat, intermèdia entre el gussi i la barca de palangre, destinada a la pesca del verat.
És emprada a les costes del País Valencià i de Tarragona
muleta
Transports
Tipus d’embarcació portuguesa amb força rufa, que arbora dos o tres pals inclinats cap a proa i que va aparellada amb veles llatines.
muleta
Transports
Antiga embarcació portuguesa de petites dimensions, amb un sol pal, molt inclinat a proa, la qual era emprada en la pesca fluvial al riu Tejo.
crossa
Bastó corbat al capdamunt.
tauromàquia
© Corel Professional Photos
Tauromàquia
Conjunt de regles i de convencions de la correguda de bou, d’origen castellà (corrida), que s’establiren a partir de la fi del s. XVII i que, successivament augmentades, regeixen a les places de toros de l’Estat espanyol i de diversos països de l’Amèrica Llatina.
El primer tractat del final del s XVII, d’autor desconegut, escrit en prosa i en vers, fa referència únicament al toreig a peu representa el declivi del toreig a cavall, a causa del progressiu abandó de l’aristocràcia, que tradicionalment el practicava, i de la preponderància creixent de les actuacions a peu, originàriament secundàries i reservades als patges, però que acabaren per esdevenir el centre de l’espectacle Es tracta d’un recull d’exercicis, tècniques i consells per a enfrontar-se amb el toro durant la correguda, considerada no pas com un art, sinó simplement com un esport, però ja…
barbarisme
Lingüística i sociolingüística
Forma lingüística, particularment lèxica, dins una llengua determinada, d’origen estranger i no assimilada.
Quan l’estrangerisme ha estat assimilat i adaptat al sistema de la llengua, sol prendre el nom de manlleu o préstec lingüístic L’ús del terme barbarisme i la distinció del de manlleu no són prou clars i satisfactoris des d’un punt de vista lingüístic pel fet de connotar més aviat aspectes puristes En tot cas, es tracta de fenòmens que han d’ésser considerats dins l’òptica més àmplia de la interferència lingüística Alguns estenen —impròpiament— el mot barbarisme a tot ús incorrecte de la llengua solecisme Barbarismes freqüents Barbarisme → Forma correcta abarcar → abastar, abraçar,…