Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
secció mullada
Física
Secció transversal d’un canal o altre conducte que és ocupada pel líquid, en la qual la velocitat d’aquest varia segons el punt considerat, de manera que és més gran en la superfície i menor en el fons i en les parets a causa del fregament de les partícules de líquid amb el fons i les parets.
Per a calcular el cabal en metres cúbics d’un corrent aforament hom multiplica la superfície en metres quadrats de la secció mullada per la velocitat mitjana del corrent en metres per segon
allau
allau
© Fototeca.cat
Geomorfologia
Hidrografia
Massa de neu que es desprèn i es precipita muntanya avall amb violència, principalment en llocs de relleu pronunciat.
La seva formació depèn de la quantitat de neu com més neu acumulada més facilitat hi ha que l’allau es produeixi, del tipus de neu la neu compacta i mullada facilita el despreniment, de la inclinació o pendent de la muntanya, de la llisor de la superfície sobre la qual es diposita la neu o del clima i de l’època de l’any L' allau de pols o superficial es produeix a qualsevol època de l’any i afecta solament les capes superficials, mentre que l' allau de fons o mullada es produeix quan hi ha neu humida i l’aigua de fusió separa la neu de la roca desprenent-se tota la…
aforament
Construcció i obres públiques
Mesura del cabal d’un fluid que passa per un conducte determinat.
La natura del fluid, les dimensions i altres característiques del conducte, així com la precisió desitjada en la mesura, determinen quin dels procediments d’aforament és més idoni en cada cas Aquests procediments es classifiquen en directes i indirectes Els procediments directes mesuren volums del fluid en funció del temps Els procediments indirectes consisteixen a mesurar prèviament la velocitat del fluid i multiplicar aquesta velocitat per la superfície de la secció mullada i, eventualment, per coeficients correctors preestablerts el producte proporciona el cabal
estricar
Indústria tèxtil
Posar (la roba mullada) a l’estricador per evitar que, en eixugar-se, s’encongeixi.
zonació bentònica
Geografia
Distribució dels organismes bentònics en una sèrie d’horitzons, amb composició d’espècies o tipus biològics tipificables, com a conseqüència de la interacció entre una forta variabilitat ambiental i la diversitat de possibilitats ecològiques o preferències ambientals dels organismes.
La variabilitat ambiental que afecta el bentos marí s’acobla bàsicament a l’eix vertical, ja que és al llarg d’aquesta direcció que la majoria de factors condicionants dels diferents tipus d’organismes mostra una variació més important Entre aquests factors cal destacar la irradiància, la disponibilitat d’aigua, l’hidrodinamisme, la temperatura, la concentració de nutrients i la disponibilitat de matèria orgànica particulada Cal afegir-hi com a característica ambiental fonamental també el tipus de substrat rocós, de sediments, que pot ser més o menys estable La combinació de factors…
rabejar
Ficar (una cosa) o tenir-la estona dins l’aigua en moviment perquè resti ben mullada; banyar.
relliscar
Lliscar i perdre l’equilibri en passar, caminar, córrer, etc, sobre una superfície llisa, mullada, greixosa, etc.
relliscar
Ésser una superfície molt llisa, mullada, etc, talment que fa lliscar les coses que hi ha al damunt.
bací
Oficis manuals
Dipòsit que hom disposa sota les moles d’aigua, emprat per a contenir-ne i mantenir la mola mullada.
torrada de Santa Teresa
Torrades de Santa Teresa
© MPG
Gastronomia
Llesca de pa mullada amb llet, fregida després d’arrebossada amb ou batut i servida amb sucre, canyella o mel pel damunt.