Resultats de la cerca

En els sistemes multitasca en cada moment només cal tenir a memòria interna la informació usada per la tasca que té l’ús del processador Quan aquesta allibera el processador, bé perquè s’ha de posar a la cua d’espera d’algun altre recurs, bé perquè ja ha acabat, bé perquè així ho decideix el planificador, una altra tasca, la seleccionada pel planificador, ocuparà el seu lloc

En el context d’un sistema operatiu multitasca que pot executar diversos processos concurrentment, fa referència a les dades d’un procés com el contingut dels registres del processador que en un moment determinat de la seva execució han d’ésser guardades perquè el planificador del sistema operatiu ha d’assignar la CPU a un altre procés, i han d’ésser restaurades quan se li torna a assignar la CPU

Un exemple de concurrència pot ser la realització d’una cerca per múltiples condicions sobre una mateixa base de dades en lloc de realitzar una cerca rere l’altra, el sistema decideix fer una sola cerca amb una condició múltiple L’ús de la concurrència pot significar que les diverses tasques o processos que s’estan desenvolupant hagin de compartir un mateix recurs en aquest cas, el recurs s’usa de forma alternativa entre les diferents tasques o processos, de tal manera que en cada instant de temps és usat per un únic procés, tot i que en un mateix interval l’usen diversos processos Un exemple…

Les seves funcions, entre d’altres, consisteixen a gestionar les transferències d’informació internes, procurar la comunicació de l’ordinador amb els operadors, controlar l’execució dels programes amb la detecció dels errors, encadenar automàticament les feines, optimitzar els recursos memòria, unitat aritmètica, etc, carregar i descarregar automàticament els programes en funció de l’espai de memòria i dels diferents perifèrics, etc Els sistemes operatius actuals permeten el treball en xarxa, l’execució de diversos processos concurrentment multitasca, i disposen d’una interfície…

Hom ha establert una estructura jeràrquica de fitxers, que són agrupats en directoris i subdirectoris, els quals formen un arbre amb una arrel única En UNIX, un directori és un fitxer més que conté informació sobre els fitxers restants i pot ésser creat fàcilment per l’usuari, el qual pot, així, agrupar fitxers lògicament El tipus de fitxer UNIX és únic i consisteix en una seqüència de bytes això dóna flexibilitat al sistema, ja que aquest pot contenir totes les dades que l’usuari hi vulgui introduir Hom protegeix els fitxers i directoris assignant-los un codi binari Ja des de l’inici, UNIX…