Resultats de la cerca
Es mostren 139 resultats
municipi
Història
Dret administratiu
Associació natural, reconeguda per la llei de persones i de béns, determinada per les necessàries relacions de veïnat, dintre el terme o el territori sotmès a la jurisdicció d’un ajuntament.
A la Roma republicana, el municipium era la ciutat subjecta a Roma, obligada a certes contribucions, que no participava dels drets polítics de l’urbs Però, amb motiu de la concessió de la ciutadania als aliats itàlics 90 aC, el règim municipal s’estengué a les ciutats federades A l’època imperial, mentre es feu la fusió dels municipis pròpiament dits i les colònies sota el nom comú d’ universitates , l’autonomia municipal decaigué progressivament i augmentà la ingerència del poder central Aquest despotisme imperial tendí a disminuir arran de la concessió de la ciutadania romana a tots els…
espitllera

Primer pla d’una espitllera a l’església de Sant Martí de Castanesa, al municipi de Montanui (La Ribagorça)
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Història
Obertura rectangular llarga i estreta feta en un mur o en una porta perquè hi passi la llum i per a mirar i disparar des de dins cap a fora.
consell municipal
Història
Òrgan deliberatiu i de govern d’un municipi.
Des de l’alta edat mitjana les comunitats locals s’administraren a través dels consells o assemblees de veïns Originàriament era integrat per tots els veïns consell obert Sovint, però, es reunia un consell restringit , que aplegava només una part del general i actuava per delegació d’aquest A partir de la baixa edat mitjana aquest consell restringit substituí el general, que perdurà només en entitats de població molt reduïdes, i donà lloc a l’estructura del municipi modern Als Països Catalans, abans dels decrets de Nova Planta, el consell municipal era anomenat consell d’…
quadriga
Representació d’una quadriga en un vas de bronze trobat al municipi de Vix (Museu de Châtillon-sur-Seine)
© Corel Professional Photos
Història
A l’antigor grecoromana, carro de cursa tirat per quatre cavalls de front, dos a cada banda del timó.
Feta d’una petita caixa de fusta, sobre dues rodes i sense seient, era utilitzada a les competicions del circ —introduïda a Olímpia el 680 aC— i, entre els romans, en ocasió de l’entrada triomfal dels generals victoriosos al Capitoli
alcalde pedani
Dret administratiu
Alcalde que presideix una entitat local menor i que és designat, entre els seus regidors, per l’alcalde del municipi del qual aquesta entitat forma part.
Té les competències que corresponen a un alcalde, limitades al territori de l’entitat local menor, i en especial les següents presidir la junta o assemblea veïnal, fer-ne complir els acords, aplicar el pressupost i donar-ne compte, tenir cura de la conservació dels camins rurals i de les fonts públiques, controlar els serveis de subsistències i de policia municipal, i auxiliar l’alcalde de municipi corresponent en el manteniment de l’ordre públic
stadtpfeifer
Música
A Alemanya i, més en general, a tota l’àrea germanoparlant, músic professional contractat per un municipi (Stadt) de manera estable.
Havia de dominar força instruments de vent pfeifer , ’sonador d’instruments de vent', tot i que una obligada versatilitat el podia portar a tocar-ne també de corda Els períodes d’or del stadtpfeifer foren el Renaixement i el Barroc Els càrrecs lligats amb la cort tenien una major consideració social que els relacionats amb el municipi i les seves esglésies Així, un kapellmeister director de les activitats musicals, religioses o seculars, d’una cort mestre de capella tenia, en general, més prestigi que un kantor cap de les activitats musicals d’una església i, sovint, de les…
béns comunals
Història
Béns pertanyents al comú, és a dir, a tota la població d’un municipi.
A la península Ibèrica sorgiren com a conseqüència del procés d’ocupació de terres durant la reconquesta N'hi havia de dues classes diferents els propis i els comuns Els primers eren béns del municipi com a entitat els beneficis que hom n'obtenia arrendament, explotació directa eren destinats a cobrir despeses dels serveis públics Els altres eren terres, deveses, prats o boscs que pertanyien a la collectivitat de veïns i eren destinats a l’ús directe, en utilització conjunta o bé repartits periòdicament entre la població a la sort o per torn també podien ésser confiats, si més no en teoria,…
emissari reial
Folklore
Patge enviat per Ses Majestats els Reis de l’Orient amb l’encàrrec de recollir les cartes que els infants del municipi els escriuen per demanar-los les joguines que volen que els portin els reis.
El patge sol arribar al municipi amb uns dies d’antellació al 5 de gener, per poder tenir temps suficient per a realitzar la seva missió Batejat amb noms diversos arreu de la geografia catalana —Xiu Xiu a Terrassa Vallès Occidental, Mag Maginet a Cornellà de Llobregat Baix Llobregat, Patge Gregori a Barcelona Barcelonès, Fumera a Catalunya del Nord i l’Alt Empordà, etc—, la seva presència també anuncia la proximitat de la festa de Reis Sobresurt pel seu arrelament popular la figura del Patge Faruk a Igualada Anoia, figura creada el 1943 prenent el nom del rei Faruk d’Egipte 1920-…
jurat
Història
Membre d’alguns consells municipals catalans —com el Consell de Cent, de Barcelona—, anomenat també prohom (denominació que prevalgué en algunes poblacions, com Perpinyà, Tortosa, etc).
O conseller en les localitats en què el nom de jurat designava els magistrats rectors del municipi
pobresa
Dret civil
Condició de qui es troba en un estat de misèria relatiu o es veu privat, no ja del sosteniment, sinó dels mitjans necessaris en certes eventualitats, com és ara la malaltia.
Demostrada legalment la situació —normalment a través d’un certificat expedit pel municipi de pertinença—, té accés a formes especials d’assistència i beneficència
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina