Resultats de la cerca
Es mostren 73 resultats
ajust
Tecnologia
Efecte que resulta de l’operació d’ajustar dues peces entre elles; depèn de la diferència entre llurs dimensions respectives.
En les peces muntades una d’elles, el mascle, introduïda parcialment o totalment en l’altra, la femella, l’ajust és amb joc quan aquella diferència és positiva, això és, quan la femella és més gran que el mascle, i amb serratge en el cas contrari El grau de precisió de l’ajust depèn de la missió de les peces en la màquina a què van destinades Segons aquest criteri, és fixada una tolerància , índex d’irregularitat admès en les mides de la peça, les quals varien, per excés o per defecte, de la nominal que serveix de referència Aquesta tolerància té el valor de la diferència…
extirpadora
Agronomia
Màquina emprada en el treball de la terra i que actua tallant-la, sense tombar-la.
Fonamentalment consta d’un bastidor, triangular o trapezoidal, on van muntades unes dents o ganivetes, i el conjunt és arrossegat per un tractor
especejament
Tecnologia
Plànol o conjunt de plànols en què són representades totes i cadascuna de les peces que formen part d’un conjunt o una màquina.
Hom l’anomena especejament telescòpic quan la representació és feta emprant la perspectiva i disposant les peces de manera que els llocs que ocupen sobre el plànol siguin la prolongació coaxial del lloc en què són muntades
serradora de juntures
Construcció i obres públiques
Aparell utilitzat en la construcció de ferms rígids o semi-rígids per a fer el tall de les juntures transversals de retracció sobre el formigó endurit.
Consisteix en una serra de disc o en un conjunt d’elles, muntades en un bastidor que es mou sobre erugues o rodes Ocasionalment s’utilitza també per a altres treballs viaris, com la installació de detectors de trànsit en calçades de paviment rígid o flexible
afust
Militar
Bastiment de fusta o de metall, dotat generalment de rodes, que suporta el canó i és destinat a desplaçar-lo, a apuntar-lo i a amortir-ne el retrocés.
En les peces d’artilleria l’afust rep el nom de curenya , en els canons antiaeris, candelera , i en les peces autopropulsades l’afust és constituït pel vehicle de cadenes sobre el qual van muntades En els míssils, el llançador equival a l’afust Començà a ésser utilitzat al s XV
traçador | traçadora
Disseny i arts gràfiques
Electrònica i informàtica
Dispositiu de dibuix automàtic que actua com a perifèric d’un ordinador.
Consisteix en un tauler horitzontal o inclinat que fa de suport del full de paper i damunt del qual una o més plomes, muntades sobre un sistema de guies mòbils, pot abastar qualsevol punt de la seva superfície i dibuixar-hi gràfics, signes, corbes, etc, segons les instruccions rebudes de l’ordinador
màquina rotativa
màquina rotativa
© Fototeca.cat
Disseny i arts gràfiques
Màquina d’imprimir emprada en el tiratge de diaris i de revistes.
És formada per tants cossos o unitats impressores com plecs ha de tenir el diari o la revista, i, eventualment, per tants altres cossos com tintes han d’ésser emprades és alimentada, generalment, amb tantes bobines de paper continu com plecsLes rotatives, que imprimeixen simultàniament ambdues cares del paper, tenen muntades en línia, en els cossos impressors, una o més plegadores que tallen el paper i el pleguen
politja
Tecnologia
Roda de superfície lateral en forma de canal, solidària amb un arbre, l’eix del qual és el geomètric de la roda, que permet de transmetre un moviment a un arbre (o de rebre un moviment d’un altre arbre) mitjançant corretges, eventualment variant-ne la velocitat, com en alguns acoblaments mòbils flexibles.
Algunes politges permenten de tesar les branques fluixes d’una corretja, sense intervenir en el moviment, en ésser muntades damunt un suport articulat i proveïdes d’un ressort, d’un contrapès, etc, adequadament disposat, que augmenta l’adherència de la corretja a les politges Eventualment poden ésser emprades politges amb l’única finalitat d’evitar el fregament d’un cable, d’una corda, etc, per terra, per una paret, etc, i guiar-lo
fresatge

Fresatge frontal i perifèric amb diferents tipus de fresa
© Fototeca.cat
Tecnologia
Operació de mecanitzar peces metàl·liques amb la fresa per tal d’obtenir superfícies planes, corbes o de formes diverses (dents, ranures, etc).
En el fresatge, la ferralla és arrencada per les dents de la fresa combinant el moviment de rotació de l’eina amb el d’avanç de la peça mecanitzada El fresatge pot ésser perifèric o frontal , segons que l’eix de la fresa sigui parallel o perpendicular a la superfície que hom treballa Per la rapidesa del seu treball el fresatge ha substituït en molts casos la llimadura, sobretot en les fabricacions en sèrie En els treballs en sèrie, i quan la potència de la màquina ho permet, hom efectua, per mitjà d’un “tren de freses”, el fresatge simultani de diverses peces muntades en parallel
curenya
Militar
Carro sobre el qual és col·locada la peça d’artilleria per tal d’elevar-la sobre el sòl, i així, poder-la moure amb facilitat.
La més primitiva consistia en un cos de fusta molt robust i quatre petites rodes unides per dos eixos Mitjançant una clàvia, que hom podia collocar a diversos graons de diferent alçada sota el canó, era possible de variar l’angle de tir en sentit vertical Per a moure la peça horitzontalment calia arrossegar-la Posteriorment hom les construí només amb dues rodes grans radiades, de manera que n'esdevingués més fàcil el moviment i transport Actualment hom les fabrica amb ferro i acer, i la majoria són muntades sobre rodes pneumàtiques La curenya naval i moltes de les de costa no porten rodes
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- Pàgina següent
- Última pàgina