Resultats de la cerca
Es mostren 81 resultats
números vermells
Economia
Situació deutora d’un client amb relació a un banc, sia en un compte concret, sia en el seu saldo global amb l’entitat.
números vermells
Economia
Expressió usada per a designar que un agent econòmic té pèrdues en la seva activitat.
Són el saldo creditor del compte de pèrdues i guanys
cafè concert
Café-concert, obra d’Edgar Degas (c. 1876–77)
Música
Arts de l'espectacle (altres)
Cafè on eren presentats números de música o de cant en una tarima o en un petit escenari.
A partir de mitjan segle XIX s’hi anaren afegint altres atraccions números còmics, illusionisme, ballet, mímica, etc, i els locals, generalment exòtics i decorats amb luxe, s’adaptaren a la preeminència de l’espectacle Molt estesos per tot Europa, decandiren després de la Primera Guerra Mundial
ruleta
Ruleta: a l’esquerra, la taula i diverses juguesques; a la dreta, la roda
© Fototeca.cat
Jocs
Joc d’atzar que es juga contra un banquer (representat pel crupier) i en el qual els jugadors intenten de vaticinar la posició que ocuparà, en deturar-se, una bola que gira en sentit contrari i pel damunt d’una roda horitzontal dividida en compartiments numerats vermells i negres.
Al costat de la roda horitzontal hi ha una taula on hom fa les juguesques La taula té 37 quadrícules, numerades del 0 al 36 i sis caselles —anomenades “parell” pair , “senar” impair , “vermell” rouge , “negre” noir , “passa” passe i “manca” manque Són negres els números 2, 4, 6, 8, 10, 11, 13, 15, 17, 20, 22, 24, 26, 28, 29, 31, 33 i 35 Hom considera passa els números que van del 19 al 36 i manca els números que van de l’1 al 18 El zero és número independent i correspon sempre a la banca Hom pot jugar a un sol número ple i si guanya li correspon trenta cinc vegades el que ha jugat…
serial
Que apareix en parts o números successius.
opus
Música
Terme provinent del mot llatí opus ('obra'), sovint abreujat ’op.', que s’utilitza juntament amb un número per a indicar la posició cronològica d’una obra, o un grup d’obres, amb relació a la resta de peces que constitueixen el catàleg d’un compositor.
Cal tenir en compte, però, que sovint els números d’opus han estat introduïts pels editors, de manera que poden obeir més a la data de publicació que a la data de composició de l’obra Beethoven fou el primer compositor que utilitzà els números d’opus amb una certa consistència
numerador
Oficis manuals
Instrument emprat per a estampar números sobre una superfície.
El més usual és el numerador progressiu , estri proveït d’un mànec a l’altre extrem del qual hi ha un dispositiu integrador que, a cada cop que hom dóna amb l’aparell sobre la superfície a marcar, fa augmentar en una unitat el número que componen les rodetes sobre la perifèria de les quals són inscrits en relleu els deu dígits, que prèviament un petit tampó ha entintat abans que no toquessin la dita superfície
dígit
Matemàtiques
Cadascun dels signes o símbols que hom empra en un sistema determinat de numeració per tal de formar els diferents nombres.
La informació que proporciona el dígit pot ésser donada per ell mateix o per la posició que ocupa dins un conjunt de dígits Donada una base de numeració, el nombre de dígits emprats per a expressar qualsevol quantitat és igual a l’indicat per la base Per exemple, en el sistema de numeració decimal els dígits són deu, els números 0,1, 2,,9 en el sistema binari o de base 2, els dígits són dos, els números 0 i 1
ductus
Escriptura i paleografia
Ordre d’execució dels traços d’una lletra i sentit segons el qual han estat executats.
L’ordre és indicat amb números, i el sentit, amb sagetes