Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
calcofil·lita
Mineralogia i petrografia
Arsenat hidratat de coure, [AsO4 | (OH)5]Cu4 · 3,5H2O.
Mineral que es presenta en cristalls tabulars de color blau o verd i lluïssor nacrada És anomenada també mica de coure
brucita
Mineralogia i petrografia
Hidròxid de magnesi, Mg(OH)2.
Mineral que es presenta en cristalls tabulars romboèdrics, incolors o blancs, de lluïssor vítria o nacrada Té duresa 2,5 i pes específic 2,38-3,40
calcioferrita
Mineralogia i petrografia
Hidrofosfat hidratat de calci, de ferro, de magnesi i d’alumini, Ca4Mg(Fe,Al)4(PO4)6(OH)4·13H2O.
Mineral de la classe VII fosfats, del grup de la montgomeryita que cristallitza en el sistema monoclínic Lluïssor nacrada de transparent a translúcid, de color groc a verd Apareix formant nòduls o agregats fullosos
auricalcita
auricalcita
© Fototeca.cat
Mineralogia i petrografia
Carbonat bàsic de coure i zinc, (Zn, Cu)5(OH)6(CO3)2.
Cristallitza en el sistema monoclínic, forma agregats de cristalls aciculars És de color verd o blau clar, translúcida i de lluïssor nacrada Té exfoliació perfecta, duresa 2 i pes específic 4,2 Es troba en incrustacions sobre minerals de zinc i de coure oxidats
antofil·lita
Mineralogia i petrografia
Silicat ferromagnèsic, (Mg,Fe)7Si8O22(OH,F)2, del grup dels amfíbols.
Cristallitza en la singonia ròmbica i es presenta en forma de prismes o de fibres d’aspecte asbestí, de color bru fosc i lluïssor nacrada o vítria Té duresa 5,5-6 i pes específic 2,85-3,57 Es troba principalment a les roques metamòrfiques
autunita
Mineralogia i petrografia
Uranofosfat de calci hidratat, Ca(UO2)2(PO4)210-12H2O.
Cristallitza en el sistema tetragonal, però òpticament té propietats ròmbiques Es presenta en cristalls tabulars aïllats o en escates És de color groc verdós, translúcida, dolça de sabor i de lluïssor nacrada Té exfoliació molt perfecta, duresa 2-2,5 i pes específic 3,2 Abundant a tot arreu on hi ha jaciments de mineral d’urani Presenta fluorescència verda molt intensa amb llum ultraviolada És un mineral molt radioactiu
apofil·lita
Mineralogia i petrografia
Fluosilicat de calci i potassi hidratat, KFCa4Si8O20·8H2O, del grup dels filosilicats, en el qual els tetràedres de SiO4 són reunits formant Si2O5.
Els cristalls, del sistema tetragonal, són de forma piramidal, prismàtica, tabular o cuboide És fràgil, d’exfoliació perfecta, de duresa 4,5-5 i pes específic 2,33-2,37, i de lluïssor nacrada transparent o translúcida, incolora o de color blanc, rosat o verd clar Pot presentar anomalies òptiques i pot ésser biaxial Escalfada deixa anar la meitat de l’aigua d’hidratació Es troba a les cavitats de les roques basàltiques
caolinita

Caolinita
© Fototeca.cat - J. Vidal
Mineralogia i petrografia
Mineral que cristal·litza en el sistema monoclínic, generalment en masses compactes, farinoses o fàcilment esmicolables; més rarament, en petites escates de contorn hexagonal o ròmbic.
És molt poc dura 1-2,5, de pes específic 2,2-2,6, de color blanc o diversament tenyit per impureses, opac o translúcid, amb lluïssor nacrada i tacte gras Component essencial del caolí, es troba també en argiles i sòls, associada amb feldespat, quars, corindó i diàspor Estudis fets mitjançant les tècniques òptiques i els raigs X han permès d’identificar dos altres minerals que tenen la mateixa composició de la caolinita, i que, en menor proporció, també formen part del caolí la dickita i la nacrita Les argiles del grup de la caolinita, sovint originades per descomposició de roques…
baldufa
baldufa 2 2 ( Monodonta turbinata )
© Fototeca.cat
Zoologia
Nom donat a diversos mol·lucs gastròpodes
prosobranquis, que pertanyen principalment als gèneres Monodonta
, Gibbula
i Turbo
, els quals provenen de la desmembració de l’antic gènere Trochus
.
Són cargols de mar amb la conquilla en forma de baldufa, de mides variables, molt nacrada a l’interior Tenen un opercle dur i molt espiralat Són summament abundants als litorals de gairebé totes les mars Les espècies indicopacífiques, de 10 a 12 cm, són comestibles les conquilles són emprades per a fer botons A les costes mediterrànies, damunt les roques, és molt freqüent l’espècie Monodonta turbinata , d’uns 2 o 3 cm de diàmetre, amb la conquilla fosca profusament tacada de blanc les conquilles buides són sovint habitades per un bernat ermità L’espècie Turbo rugosum té la…
baritina
baritina
© Fototeca.cat
Mineralogia i petrografia
Sulfat de bari, BaSO4.
Mineral que cristallitza en la singonia ròmbica formant cristalls d’una gran bellesa, de formes tabulars, que apareixen aïllats o implantats És anomenat també espat pesant Presenta agregats típics en forma de llibre obert És de bona exfoliació, transparent, blanc o incolor, però també pot ésser de colors diferents, segons les impureses, de lluïssor vítria o nacrada, de duresa 3,5 i de pes específic elevat 4,5 Òpticament és biaxial positiu És abundant en la natura, en filons, juntament amb sulfurs metàllics, o bé en dipòsits sedimentaris nodulosos Les aplicacions industrials del…