Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
espectrina
Bioquímica
Proteïna estructural de l’esquelet submembranós que es troba principalment a la cara interna de la membrana citoplasmàtica dels eritròcits.
De forma filamentosa i d’uns 100 nanometres de longitud, és formada per dues subunitats, α i β, de pesos moleculars de 260 000 i 225 000 daltons, respectivament
espectròmetre de plasma calent interestel·lar
Astronomia
Telescopi espacial que pertany a la National Aeronautics and Space Administration (NASA).
Fou llançat el 12 de gener de 2003 amb un coet Delta II El seu instrumental científic principal és un espectròmetre amb capacitat per a captar les ones electromagnètiques de longitud d’ona entre 9 i 26 nanòmetres, zona que correspon a l’ultraviolat extrem Aquest espectròmetre permet recollir informació de tot el cel de manera simultània L’objectiu principal del CHIPS és obtenir informació sobre el plasma que forma l’anomenada Bombolla Local , un espai d’uns 300 anys llum dins del qual es troba el Sol i que té una densitat de plasma interestellar 10 vegades inferior a la mitjana…
efecte túnel
Electrònica i informàtica
Física
Fenomen que consisteix en la possibilitat que té una partícula elemental de travessar una barrera de potencial el nivell d’energia de la qual és superior al de la partícula.
Si bé no és explicable amb els principis de la mecànica clàssica, constituí una de les primeres confirmacions de la mecànica quàntica amb la interpretació de l’emissió de partícules α d’un nucli atòmic Aquest efecte, que es presenta en les juncions p-n fortament dopades, ha estat aprofitat en els díodes Esaki , dits també díodes d’efecte túnel díode Els treballs de J Tejada i el seu equip, a la Universitat de Barcelona, han permès demostrar l’existència de l’efecte túnel en materials magnètics, prevista teòricament per E Chudnovski el 1988 Consisteix en un canvi espontani de l’orientació…
microscopi d’efecte túnel
Química
Microscopi electrònic que basa les seves observacions en l’efecte túnel.
És utilitzat per a mostres de materials conductors o semiconductors El seu funcionament es basa en la combinació d’un moviment d’una sonda en vertical sobre la mostra, i en un moviment en horitzontal de la mateixa mostra que permet l’escombratge de la superfície La sonda del microscopi de proximitat és una punta conductora que, idealment, estaria formada per un únic àtom, però en realitat és d’uns cent nanòmetres, que es pot acostar fins a un nanòmetre de distància de la superfície de la mostra El conjunt format per la sonda i la mostra formen part d’un circuit elèctric tancat al…
quinona
Química
Nom genèric dels composts dicarbonílics caracteritzats per la transformació de dos grups (—CH=) d’un sistema aromàtic en dos grups carbonil (>C=O), amb la reorganització corresponent dels dobles enllaços del sistema.
Les quinones són anomenades, d’acord amb les regles de la IUPAC, afegint el sufix - quinona al nom del compost aromàtic, sovint lleugerament modificat Els composts més simples representatius d’aquesta classe són la o- benzoquinona i la p- benzoquinona , anomenada correntment quinona no és possible l’existència de la m- benzoquinona per motius intrínsecs de valencia En general, les quinones són sòlids colorats, solubles en els solvents orgànics i poc solubles en l’aigua Presenten l’absorció en l’infraroig en la regió de 1 690 a 1 660 cm -1 en la ultraviolada, per sobre de 240 …
nanoelectrònica
Electrònica i informàtica
Tecnologia de fabricació dels circuits integrats les dimensions dels quals es mesuren en nanòmetres.
punt quàntic
Física
Material semiconductor de petites dimensions (de l’ordre dels nanòmetres) que pot confinar un electró, o uns quants.
Les seves propietats varien notablement segons el nombre d’electrons que contenen, cosa que ha fet que siguin considerats utilitzables per a imatgeria mèdica, com també com a bits quàntics qubits
nanopartícula
Física
Partícula formada per àtoms o molècules que té com a mínim una de les dimensions compresa entre 1 i 100 nanòmetres, la qual presenta propietats fisicoquímiques particulars.
Les nanopartícules es classifiquen, segons l'origen, en nanopartícules de disseny, nanopartícules incidentals i nanopartícules naturals
neu marina
Ecologia
Mena de flocs que es formen, a grans fondàries, mitjançant l’aglomeració de restes de plàncton amb material detrític inert, com ara fibres procedents de paper, mucílag i petites fibres col·loidals de pocs nanòmetres de llargada.
En aigües summament quietes, a gran profunditat, l’aglomeració es pot produir simplement per forces físiques entre partícules que passen a prop les unes de les altres o es toquen Les partícules més grosses que en resulten sembla que augmenten la velocitat de sedimentació d’aquests materials Tot i que aquests flocs es disgreguen amb la mínima agitació de l’aigua, han pogut ésser fotografiats i fins i tot s’han vist des d’aparells tripulats
cèl·lula fotovoltaica de capa fina
Física
Tipus de cèl·lula fotovoltaica la principal característica de la qual és que el material semiconductor que genera l’efecte fotovoltaic té un gruix que va des d’alguns nanòmetres fins a alguns micròmetres, a diferència de les cèl·lules cristal·lines que tenen unes dècimes de mil·límetres.
El material semiconductor s’incorpora sobre un substrat mitjançant un procés de deposició Algunes d’aquestes cèllules actualment comercialitzades són les cèllules de silici amorf, les de silici nanocristallí, les de tellur de cadmi, les CIS o CIGS selenur de galli, indi i coure, etc