Resultats de la cerca
Es mostren 65 resultats
narratiu | narrativa
Literatura
Dit de la producció literària en la qual l’autor es proposa d’exposar ordenadament fets històrics o reals, imaginaris o fantàstics.
romanç
Música
Gènere cançonístic de tipus narratiu, molt popular, escrit en versos en què els parells presenten normalment rima assonant.
En sentit estricte, el terme s’atribueix a la balada heroica o històrica, però també s’aplica de manera més generalitzada a altres tipus de cançons de caràcter narratiu Difoses bàsicament per tradició oral al llarg dels segles des de l’Edat Mitjana, moltes d’aquestes composicions poètiques provenen d’antics poemes èpics Els primitius romanços es componien generalment d’hemistiquis octosíllabs, bé que, per influx del romance castellà molt abundant en la literatura d’aquesta llengua, acabà imposant-se el vers heptasíllab La melodia, cantada generalment de forma monòdica i amb…
pas
Passatge d’una relació històrica, d’un escrit narratiu.
romançada
Literatura
Al País Valencià, romanç, composició versificada de caràcter narratiu i popular.
epopeia
Literatura
Poema narratiu extens que desenvolupa accions heroiques, sovint llegendàries (poesia èpica).
maṯnawī
Literatura
Gènere poètic d’origen persa utilitzat a les literatures islàmiques.
Generalment de tema narratiu o didàctic, els versos rimen de dos en dos
cançó de gesta
Música
Poema narratiu d’època medieval, en llengua romànica, basat en fets històrics.
Centrat en moments gloriosos o en personatges històrics de renom, la fantasia a l’hora de narrar els fets n’és un dels principals trets característics Altres peculiaritats de l’estil són l’acció lineal, la repetició de versos o sèries de versos i la manca d’artificis retòrics Les cançons de gesta eren divulgades pels joglars ambulants, que les recitaven o cantaven davant tota mena de públic amb la finalitat d’informar i emocionar els seus oïdors D’autor desconegut en la major part dels casos, el poema anà evolucionant d’acord amb els canvis de gust del públic Cap a la fi del segle XII i…
apòleg
Literatura
Narració breu, d’estil senzill, d’acció al·legòrica i finalitat didàctica i moral, els personatges de la qual són sovint éssers irracionals o coses inanimades.
Les seves fronteres amb la faula són més aviat confuses, però, en general, l’apòleg sol formar part d’un conjunt més vast i tendeix a tenir un valor més demostratiu que pròpiament narratiu
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- Pàgina següent
- Última pàgina