Resultats de la cerca
Es mostren 756 resultats
recursos naturals
Economia
Béns donats per la natura, a través del sòl, el subsol, les aigües, la vegetació, la fauna, etc., necessaris per a satisfer necessitats humanes, o com a inputs en determinats processos productius.
Llur característica fonamental d’ésser no produïbles condiciona l’evolució dels processos d’acumulació Aquest fet n’ha configurat el caràcter estratègic, i llur control constitueix un centre de poder economicopolític primeres matèries
cirurgia endoscòpica transluminal a través d’orificis naturals
Medicina
Tècnica que realitza els procediments laparoscòpics convencionals sense cap incisió.
Utilitza la tecnologia endoscòpica flexible, utilitzada habitualment en el diagnòstic i el tractament de lesions intraluminals, i accedeix a l’interior de la cavitat abdominal a través dels orificis naturals boca, anus, vagina i, fins i tot, uretra
bol

Bols naturals i artificials
© Fototeca.cat
Mineralogia i petrografia
Terra acolorida formada per argiles montmorillonítiques.
Seguit del seu nom d’origen o color, serveix per a designar productes molt distints procedents de roques toves, com els ocres, els blancs de calç, etc Cal remarcar, entre els bols, el bol blanc , que és un caolí, i el bol groc , que dóna, per torrefacció, un pigment d’ocre emprat en pintura
àlef

Comparació del cardinal dels naturals, ℵ0, amb els cardinals estrictament més grans: ℵ1, cardinal del continu, i ℵ2, cardinal de les corbes del pla
© Fototeca.cat
Escriptura i paleografia
Matemàtiques
Símbol ℵ que designa el cardinal dels conjunts infinits ben ordenats.
Acompanyat pel subíndex zero indica la classe dels conjunts infinits numerables, que permeten d’establir una correspondència biunívoca amb els nombres naturals, 1, 2, 3, Per exemple, el conjunt dels nombres parells té cardinal, ja que a cada nombre parell 2n hom pot fer correspondre la seva meitat n
paratge natural d’interès nacional
Geografia
Figura de protecció aplicada a alguns espais naturals de protecció especial de Catalunya.
Els paratges naturals d’interès nacional són espais o elements naturals d’extensió mitjana o reduïda que presenten característiques singulars atès el seu interès científic, paisatgístic i educatiu Hom hi limita la pràctica d’usos tradicionals agrícoles, ramaders i silvícoles, i tan sols es permeten aquells que són compatibles amb els objectius de protecció Catalunya disposa de dos paratges naturals d’interès nacional, el de la serra de l’Albera, a l’Alt Empordà, i el de l’entorn del monestir de Poblet, a la Conca de Barberà
antioxidant natural
Bioquímica
Qualsevol substància dotada de propietats antioxidants present en productes orgànics naturals.
Els antioxidants naturals més potents i importants són els tocoferols tocoferol, les lecitines lecitina, l’àcid ascòrbic, els tanins taní i les gomes resina goma resina
quinta de trompa

Quinta de trompa
© Fototeca.cat/ Jesús Alises
Música
Tipus de 5a directa (consonàncies paral·leles, moviment directe) característic de les parts de trompes naturals.
En el cas de les trompes naturals, l’anomenada quinta de trompa es produeix quan la veu superior arriba a l’harmònic 9 des d’un harmònic contigu i, alhora, la veu inferior arriba a l’harmònic 6 des d’un harmònic contigu descomptant l’harmònic 7 i en la mateixa direcció que la veu superior vegeu exemple Qualsevol 5a directa que es produeixi de manera anàloga es denomina quinta de trompa, tot i que no estigui realitzada per aquest instrument
autodepuració
Ecologia
Eliminació gradual per descomposició aeròbia de l’exceés de matèria orgànica de les aigües naturals contaminades gràcies a l’activitat dels microorganismes que hi viuen.
L’autodepuració depèn del grau de dilució de les aigües residuals en les aigües naturals, de la inclinació del terreny, del cabal oxigenació i de l’estat de les comunitats naturals existents
factorial
Matemàtiques
Producte dels nombres naturals consecutius, des de l’1 fins al nombre del qual hom calcula el factorial.
És indicat per n La generalització de la noció de factorial a nombres no naturals és possible mitjançant la funció Γ d’Euler gamma Per a molt gran, hom pot calcular n aproximadament per mitjà de la fórmula de Stirling
perla cultivada
Arts decoratives
Formació perlífera, provocada per l’home, obtinguda a l’interior de mol·luscs productors, i que presenta les mateixes propietats de les perles naturals.
La seva formació pot ésser deguda o no a la introducció d’un nucli La dificultat de trobar perles naturals fa que les perles cultivades siguin les més emprades actualment Les primeres perles cultivades foren possiblement obtingudes pel japonès Mikimoto Kokichi el 1912
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina