Resultats de la cerca
Es mostren 27 resultats
neurona

Esquema de la neurona
© Fototeca.cat
Biologia
Cèl·lula del teixit nerviós, d’origen ectodèrmic i originada per diferenciació del neuroblast.
És formada per un cos cellular en el qual hi ha els grànuls de Nissl, les neurofibrilles i un nucli Del cos creixen dos tipus de prolongacions les dendrites, curtes i amb ramificacions arborescents, i l’axó, envoltat per la beina de mielina i que acaba en ramificacions independents, les quals, sense anastomitzar-se, entren en contacte amb un altre cos neuronal, amb un òrgan efector o amb prolongacions dendrítiques d’una altra neurona La funció principal de les neurones és conduir impulsos nerviosos Segons quin sigui el sentit d’aquests impulsos, hom classifica les neurones en…
neurona mirall
Biologia
Tipus de neurona localitzada en les àrees del còrtex motor i sensoriomotor i al lòbul parietal del cervell que s’activa tant en efectuar moviments com en observar-los en altres individus.
Descrites per primer cop al principi de la dècada de 1990, hom n'ha identificat l’existència en ocells i en primats, però són especialment nombroses en el cervell humà Hom creu que poden tenir una gran importància en l' aprenentatge , molt especialment del llenguatge, tant verbal com no verbal, i constituir, per tant, un element central en la socialització Certes modificacions podrien tenir un paper central en l’explicació de trastorns com l' autisme
neurona artificial
Electrònica i informàtica
En intel·ligència artificial, unitat elemental de tractament d’una xarxa formada per nodes que imiten l’estructura i el funcionament de les neurones del cervell humà.
dendrita

Dendrites d’una neurona multipolar (A) i d’una neurona bipolar (B): 1, dendrita; 2, cos cel·lular; 3, nucli; 4, àxon
© fototeca.cat
Biologia
Prolongació arboriforme del protoplasma de les cèl·lules nervioses neurona
.
Pot ésser única o múltiple Augmenta considerablement la superfície receptiva de la neurona i hom creu que intervé en els processos nutritius d’aquesta cèllula
con
Biologia
Denominació de diverses estructures, anatòmiques ( cons
o cèl·lules dels cons
) que són cèl·lules neuroepitelials especialitzades en la recepció d’estímuls de llum cromàtica.
Juntament amb els bastonets formen el neuroepiteli la neurona de la retina La sinapsi amb la segona neurona té la forma de con, la qual cosa dóna nom a la cèllula N'hi ha uns tres milions en la retina humana, i són més abundants a la regió central, especialment a la fòvea zona de màxima sensibilitat En la retina dels animals nocturns no n'hi ha tants, i, contràriament, els sauris i els ofidis diürns tenen exclusivament cons, que en els ocells diürns són especialment abundants
paràlisi
Patologia humana
Abolició de la motricitat; en sentit més ampli, el terme és utilitzat també per a indicar les abolicions de qualsevol funció, sensitiva, motora, secretòria, etc.
Segons els criteris clínics i anatomicopatològics, les paràlisis motores poden ésser centrals i perifèriques Les paràlisis centrals són degudes a lesions de la neurona motora superior, de caràcter encefàlic o medullar i de tipus vascular, tumoral o traumàtic es caracteritzen per una disminució o abolició de la força muscular, amb hipertonia i hiperreflèxia tendinosa, abolició dels reflexos cutanis superficials i signe de Babinski molt positiu Les paràlisis perifèriques o flàccides són conseqüència de les lesions de la neurona motora inferior, dels nervis perifèrics o…
axolemma
Biologia
Beina d’un axó.
Conté canals d’ions, i és responsable de mantenir el potencial de membrana de la neurona, és a dir, de regular el voltatge de l’axó i en conseqüència la transmissió de l’impuls nerviós
bufeta neurogènica
Patologia humana
Trastorn de la regulació neurològica de la funció de la bufeta urinària.
Si es deu a lesions de la medulla espinal traumatismes, tumors, tabes, etc s’esdevé una bufeta espàstica per augment del seu to muscular si la lesió afecta la segona neurona motora o els nervis perifèrics traumatismes, polineuropatia, síndrome paraneoplàstica, etc s’esdevé la bufeta àtona , o mancada de to, que reté grans quantitats d’orina i obliga a la micció per sobreeiximent