Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
neutralisme
Política
Fórmula de dret internacional segons la qual un país justifica la seva exclusió d’un conflicte o d’una tensió momentània i regula les obligacions consegüents.
Algunes nacions han basat llur política en un neutralisme total, com és el cas de Suïssa, però alguns tractats preveuen el terme de “neutralisme benvolent o parcial”, que permet certes intervencions limitades El sistema de blocs hegemònics imposat després de la Segona Guerra Mundial comportà un rellançament del neutralisme collectiu en una variant anomenada no-alineament Inicialment concebut pels països subdesenvolupats com un mitjà de desmarcar-se de la dependència dels EUA i de l’URSS, en la pràctica part dels seus membres com és el cas de Cuba foren actius integrants del bloc comunista o…
alineament
Política
En política internacional, acció i efecte d’alinear-se en un dels dos grans blocs encapçalats pels EUA i per l’URSS ( Moviment de Països No Alineats
).
El terme ha estat utilitzat sobretot en sentit negatiu, no-alineament , per a referir-se als països que fan professió de neutralisme i de no pertànyer a cap d’aquests dos blocs
no-alineament
Política
En política internacional, varietat de neutralisme consistent en el fet de no alinear-se en cap dels grans blocs.
evolució

Evolució dels vertebrats i la seva diversificació al llarg dels temps geològics, mesurats en milions d’anys
© Fototeca.cat
Biologia
Procés segons el qual els éssers vius s’han originat els uns dels altres per descendència i canvis.
Conseqüència de l’evolució és la transformació de les espècies en el curs del temps Actualment gairebé tots els biòlegs no solament admeten l’evolució com un fet, sinó que accepten una evolució total La vida mateixa, d’acord amb la biologia moderna, s’ha originat per evolució Hom troba concepcions evolutives ja en alguns filòsofs grecs, entre els quals Anaximandre i Empèdocles Això no obstant, fins al segle XIX hom no arribà a una formulació científica del concepte d’evolució i a l’acceptació com una realitat pels biòlegs Per llurs idees en aquest sentit es destacaren el francès…
carlisme
Política
Moviment polític de caràcter anticentralista i tradicionalista, sorgit a Espanya el 1833.
Els orígens La seva denominació genèrica procedeix dels seguidors de Don Carles M Isidre, tot i que al llarg de dos segles els seus partidaris han adoptat denominacions diverses Comunió, Partit, si bé aquesta qüestió ha estat irrellevant tant per a la direcció del moviment com per a les seves bases Els seus orígens entronquen amb l’existència d’un moviment popular i antioligàrquic, vertebrat pel manteniment d’un sentiment comunitari foral o regional, que tingué una àmplia vigència en elsestats de la monarquia plural d’Espanya dels segles XVI i XVII, com una herència de les anteriors realitats…