Resultats de la cerca
Es mostren 19 resultats
nitidesa
Fotografia
Qualitat d’una prova fotogràfica, negativa o positiva, la imatge de la qual té netament delimitats els detalls de l’original.
La nitidesa d’una fotografia depèn de l’obertura del diafragma emprat per a impressionar-la, de la qualitat de l’objectiu, de la granulació de l’emulsió i, en general, de les condicions en les quals és efectuat el revelatge
llei de Scheimpflug
Fotografia
Llei que estableix que, en fotografia, la màxima nitidesa s’aconsegueix quan la intersecció del pla principal de l’objecte, del pla de l’objectiu i del pla de la pel·lícula és una línia recta.
La llei de Scheimpflug només es pot aplicar a càmeres de banc òptic, que permeten el basculament i la inclinació dels panells que suporten l’objectiu i l’emulsió o sensor digital Si s’aplica la llei a càmeres rígides, es comprova que el pla de màxima nitidesa serà parallel al pla de l’emulsió, que al seu torn és parallel al pla de l’objectiu, ja que tots els plans parallels coincideixen en l’infinit
emissió
Música
Producció de sons musicals amb instruments o, sobretot, amb la veu.
Hom valora les emissions fetes amb nitidesa o potència
iris
Anatomia animal
Formació membranosa circular, pigmentada i contràctil situada a la cambra anterior de l’ull, darrere la còrnia i immediatament davant el cristal·lí.
El centre és perforat per la pupilla La funció de l’iris és la de regular la quantitat de llum que entra dins l’ull i d’excloure els raigs perifèrics que afectarien la nitidesa de la imatge retiniana
diagrama de constel·lació
Representació plana, en forma de diagrama polar, del mòdul i de la fase dels símbols transmesos en una comunicació digital, que queden representats per punts.
Les trajectòries entre punts són un indicador de l’amplada de banda del sistema de comunicacions, mentre que el grau de nitidesa dels punts dóna informació sobre el grau de soroll En modulacions multinivell modulació, el nombre de punts d’una constellació té relació directa amb el nombre de nivells de la modulació, i, com més punts, més eficiència bit i menys robustesa davant de canals de comunicació sorollosos
enfocament
Fotografia
Grau de nitidesa i perfecció que presenten les imatges d’una fotografia.
L’enfocament depèn del tipus d’objectiu, del diafragma emprat i de la distància de l’objectiu a la placa sensible
ampliadora
Fotografia
Aparell per a obtenir, mitjançant projecció, proves positives de dimensions superiors al negatiu original.
És format per una llanterna, un sistema òptic de focal variable, i uns elements mecànics de sustentació i mobilitat entre els diferents components del conjunt La llanterna és formada per una caixa de llum, per un focus lluminós i per un passador per a collocar el negatiu El sistema òptic, format per una o dues semiesferes de cristall òptic, anomenades condensadors, situades dintre la caixa de la llum, i un objectiu de fotografia, situat entre el negatiu i la superfície de projecció, té la funció de concentrar i repartir uniformement sobre el negatiu la llum que prové del focus lluminós Els…
astigmatisme
Física
Aberració d’un sistema òptic consistent en que la imatge d’un punt objecte no és un punt sinó dues rectes (anomenades rectes focals de Sturm) perpendicular entre si.
Es presenta tant en sistemes de revolució per a punts fora de l’eix i petites obertures com en altres sistemes lents cilíndriques i tòriques, o l’ull astigmàtic, fins i tot per a punts en l’eix, si en tenen Els raigs d’un pinzell estret que prové del punt objecte formen, en sortir del sistema òptic, dues rectes focals, una sobre el pla determinat per l’objecte i l’eix del sistema recta focal sagital i l’altra perpendicular a l’anterior focal tangencial, la distància entre les quals dóna l’astigmatisme del pinzell considerat Llevat dels punts en què trobem les rectes focals, les seccions del…
entelar
Recobrir d’un tel, especialment fent que destrueixi o minvi la nitidesa o la brillantor.
verb copulatiu
Gramàtica
El verb ésser (i, naturalment, els verbs equivalents de les altres llengües indoeuropees), destinat essencialment a introduir l’atribut del subjecte d’una frase.
L’aplicació del terme a d’altres verbs de funció més o menys anàloga estar, semblar, tornar-se , proposada per alguns gramàtics, no sembla recomanable La tradició gramatical grecollatina exagerava la importància i l’excepcionalitat d’aquest verb, perquè gairebé no coneixia sinó la lògica sillogística, que és una lògica de les classes , i ésser és un verb essencialment classificador a part la seva funció com a formador del passiu i les funcions auxiliars que té a certes llengües, com el francès Una doctrina que procedeix de l’antiguitat, però que els gramàtics de Port-Royal formularen amb un…