Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
mestre de novicis
Cristianisme
Persona que dirigeix i ensenya els novicis d’una comunitat religiosa.
fer les seves caravanes
Història
Servir, els cavallers novicis hospitalers, en les expedicions contra els musulmans.
eclesiàstic | eclesiàstica
Cristianisme
Membre de l’estament integrat per clergues , religiosos —ordenats o no—, religioses, novicis, postulants i seminaristes.
Fins a la fi de l’Antic Règim, els eclesiàstics gaudien d’immunitat personal només podien ésser jutjats per tribunals eclesiàstics tant en causes civils com criminals, eren exempts d’imposts, àdhuc dels municipals font d’inacabales conflictes privilegis que s’estenien a gran nombre de laics, parents, criats o familiars i sobretot als nombrosos funcionaris de la inquisició, i foren regulats pel dret canònic clericat Als diversos estats de la corona catalanoaragonesa, l’estament eclesiàstic tenia representació a les corts braç eclesiàstic
proves de noviciat
Cristianisme
Cadascun dels preceptes, obediències, interdiccions, que hom imposava, sovint arbitràriament, als novicis per demostrar llur fermesa en la vocació.
caravana
Història
Expedició guerrera contra els infidels duta a terme pels novicis de l’orde de l’Hospital de Sant Joan de Jerusalem, prova necessària per a llur professió.
agustí descalç
Cristianisme
Membre d’un orde religiós sorgit com a reforma dels recol·lectes, iniciada per Andrés Díaz al convent de la Madonna dell’Oliva, de Nàpols (1592) i autoritzat pel Papa Climent VIII el 1599 a rebre novicis.
Actualment, orde independent des del 1912, uneix la vida contemplativa a l’activa La branca femenina sorgí quasi simultàniament i té monestirs a diverses localitats del País Valencià