Resultats de la cerca
Es mostren 24 resultats
àcid nucleic
Bioquímica
Cadascuna de les macromolècules formades per grups de nucleòtids.
Present en tota la matèria viva, és el responsable de l’emmagatzemament i de la transferència del codi genètic La base nitrogenada present en la macromolècula es pot combinar amb la ribosa àcid ribonucleic o amb la desoxiribosa àcid desoxiribonucleic
àcid nucleic peptídic
Bioquímica
Polímer similar a l’ADN i a l’ARN format per una cadena d’unitats repetides de 2-aminoetil de N-glicina unides per enllaços peptídics, a les quals s’uneixen les diverses purines i pirimidines característiques dels àcids nucleics mitjançant enllaços de carbonil i metil.
Fou sintetitzat per primer cop el 1991 per Peter E Nielsen, Michael Egholm, Rolf H Berg i Ole Buchardt S’empra en diversos processos de biologia molecular, en tècniques diagnòstiques i en teràpies antisentit, per bloquejar l’acció de molècules específiques d’ARN També s’ha proposat que a l’origen de la vida el primer material genètic potser fou el APN, el qual fou substituït posteriorment per l’ARN i, finalment, per l’ADN
codi genètic
Biologia
Informació genètica continguda en la seqüència de bases de la cadena de l’àcid nucleic.
Cada tres bases consecutives codó o triplet codifica un aminoàcid i s’estableix una correspondència entre la seqüència de bases de l’ADN i la proteïna En general, la síntesi de les proteïnes no s’efectua en contacte directe amb l’ADN, sinó que hi ha un intermediari, que és l’ARN missatger Com que la molècula de l’àcid nucleic té 4 bases diferents, teòricament seria possible de codificar 4 3 = 64 aminoàcids però això no s’esdevé, puix que només hi ha 20 aminoàcids, alguns dels quals són determinats per més d’un codó codi degenerat, i també hi ha alguns codons que són els punts o…
virus

Virus bacteriòfag
© fototeca.cat
Bioquímica
Membre d’un grup d’agents infecciosos submicroscòpics, paràsits endocel·lulars obligats de plantes, animals i bacteris.
Bioquímicament, poden ésser definits com a complexos supramoleculars estables que contenen una molècula d’àcid nucleic i moltes subunitats proteiques organitzades en una ordenació tridimensional característica Perquè un organisme pugui ésser considerat com a virus, ha d’ésser constituït per ARN o per ADN, però mai per tots dos No ha de créixer ni multiplicar-se per divisió binària i ha d’ésser un paràsit absolut, perquè per a la seva multiplicació necessita utilitzar ribosomes i composts enzimàtics de la cèllula en la qual ha penetrat Un virus madur totalment format virió consta d’un nucli…
virino
Biologia
Partícula infecciosa hipotètica, l’existència de la qual no ha estat demostrada.
Estaria formada per una proteïna codificada per l’organisme hostatjador i un petit àcid nucleic que no codificaria cap proteïna, però que serviria de motllo per a la seva pròpia replicació, la qual estaria catalitzada pels enzims de l’organisme hostatjador Es descriu com a alternativa al prió
pirimidina
Química
Compost heterocíclic consistent en un anell de sis membres insaturat que conté dos àtoms de nitrogen en posicions relatives 1,3.
És un sòlid que es fon a 22°C, bull a 124°C i és soluble en l’aigua i l’alcohol Presenta caràcter aromàtic i propietats lleugerament bàsiques Fou sintetitzada el 1900 per Sigmund Gabriel Un gran nombre de derivats de la pirimidina anomenats bases pirimidíniques pirimidínic són de gran importància biològica i formen part dels àcids nucleics nucleic, dels quals són obtinguts per hidròlisi total
càpsida
Biologia
Coberta proteica del nucli d’un virió, que conté l’ADN o l’ARN.
Les càpsides són formes regulars, amb simetria icosaèdrica o helicoidal Les icosaèdriques són formades per capsòmers, cadascun dels quals consta de 5 a 6 unitats proteiques monòmers les helicoidals no icosaèdriques no són constituïdes de capsòmers, sinó que els monòmers proteics formen estructures cilíndriques simples que envolten l’àcid nucleic Els adenovirus i els picornavirus presenten encara una coberta externa a la càpsida, constituïda de lípids, glúcids i proteïnes El pes molecular de les càpsides va de 13000 a 60000 daltons
àcid abscísic
Bioquímica
Botànica
Fitohormona de les plantes superiors que inhibeix el creixement.
És present a les fulles, brots, fruits, llavors i tubercles Provoca l’envelliment i l'abscisió de les fulles i indueix a l’abaltiment dels brots i les llavors Inhibeix algunes respostes tròpiques i la germinació de les llavors Hom creu que actua inhibint la síntesi de l’àcid nucleic i de les proteïnes La seva taxa s’incrementa en època de sequera i provoca el tancament diürn dels estomes per tal de reduir la transpiració La seva fórmula és C 1 5 H 2 0 O 4
adenosina
Bioquímica
Ribòsid de l’adenina.
Sòlid cristallí que es fon a 229°C Soluble en aigua, sobretot calenta, pràcticament insoluble en alcohol L’adenosina és un nucleòsid que resulta de la combinació d’una molècula de β—D—ribosa i d’una molècula d’adenina El nucleòtid corresponent és l’àcid adenílic L’adenosina exerceix un gran paper en bioquímica, ja que és el constituent de substàncies d’importància fonamental AMP, ADP, ATP, ARN, ADN, etc Per hidròlisi dóna adenina i la D-ribosa En el catabolisme es desamina per acció de l’adenosina-desaminasa i dóna inosina És preparada per hidròlisi de l’àcid nucleic del llevat,…
al·loxúric | al·loxúrica
Bioquímica
Dit dels derivats bàsics de l’àcid nucleic.
Té una gran importància en fisiologia i en patologia a causa de les seves relacions amb l’àcid úric