Resultats de la cerca
Es mostren 32 resultats
unitat nutritiva
Alimentació
Paràmetre establert per König per a classificar els aliments segons llur aprofitament real (funció de la digestibilitat) i llur valor econòmic.
La unitat és 1 g de sucre Els lípids i pròtids tenen 3 unitats i 5 unitats, respectivament
nutritiu | nutritiva
osmòtrof | osmòtrofa
Ecologia
Dit de l’organisme que pren tots els nutrients en forma dissolta.
Aquesta categoria nutritiva comprèn alguns fongs i bacteris
galeta
Galetes Maria
© Fototeca.cat
Alimentació
Cadascun dels petits trossos de formes diverses, segons els motlles, en què hom divideix el producte obtingut per cocció al forn d’una massa elaborada amb farina de blat tendre, greix i sucre, productes aromàtics, altres aliments (ous, llet, llevat, malta, mel) i additius.
És de fàcil conservació, digerible i nutritiva La galeta mòlta és obtinguda en moldre massa de galeta sense sucre, no fermentada ni cuita
mate
Infusió de mate
eAlisa - Fotolia.com
Alimentació
Infusió feta amb les fulles del mate fetes assecar, torrades i capolades o polvoritzades.
Conté mateïna, cellulosa, sucre, resina, taní i olis essencials És una beguda excitant, bé que no tant com el te, digestiva i nutritiva Concentrat, servei com a vomitiu
quimiòstat
1, filtre de cotó; 2, dipòsit de medi estèril; 3, vàlvula per al control de la velocitat de goteig; 4, corrent d’aire; 5, obertura per a la inoculació i la sortida d’aire; 6, sifò de sobreeiximent; 7, recipient de cultiu
© fototeca.cat
Biologia
Instrument emprat per a obtenir cultius continus que consisteix en un receptacle tancat que es comunica amb un dipòsit que li subministra constantment un medi de cultiu
i amb un sifó pel qual surt l’excés de cèl·lules del cultiu i de llurs productes d’excreció.
Mitjançant l’aireig i l’agitació mecànica hom aconsegueix l’entrada d’oxigen i la distribució homogènia pel medi Fent entrar un flux amb una concentració òptima de substància nutritiva, hom assoleix una producció cellular màxima si la població és mantinguda en la fase del creixement exponencial
pastanaga
pastanaga
© C.I.C. Moià
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia biennal, de la família de les umbel·líferes, de 30 a 80 cm d’alçària, de fulles bipinnatisectes, de flors blanques o roses, disposades en umbel·les compostes, i de fruits en diaqueni, aculeats.
Hi ha formes de conreu ssp sativus , d’arrel axonomorfa, gruixuda i de color ataronjat, la qual és mengívola i molt nutritiva pastanaga La pastanaga borda també coneguda com bufanaga o safanòria borda ssp carota , d’arrel prima i blanquinosa, es fa en herbassars, guarets i terrenys incultes, a tot Europa
element essencial
Agronomia
Element necessari per a un correcte creixement i desenvolupament de les plantes.
Els elements essencials es classifiquen en tres grups carboni, oxigen i hidrogen, que les plantes obtenen de l’aire i de l’aigua i que constitueixen el 95% del pes sec dels vegetals els macronutrients, que constitueixen el 5% i els micronutrients, que constitueixen el 0,03% En general, els macronutrients i els micronutrients són absorbits per les arrels del sòl, un substrat o una solució nutritiva