Resultats de la cerca
Es mostren 23 resultats
oïdor | oïdora
Digne d’ésser oït, que cal oir.
oïdor
Història
Ministre de les sales de les audiències creades al començament del segle XVIII per Felip V als Països Catalans.
Els cinc oïdors per als afers criminals de l’audiència de Catalunya eren anomenats també jutges de cort o bé alcaldes del crim audiència
oïdor
Història
Doctor de les audiències de València i de Mallorca, fundades el 1506 i el 1561, respectivament, sota la presidència del lloctinent general.
oïdor
Història
Magistrat revestit d’autoritat per a oir l’exposició de fets judicials, econòmics, etc, i dictaminar sobre ells.
oïdor | oïdora
Alumne que, sense ésser matriculat a una classe, hi assisteix.
oïdor de comptes
Història
Funcionari encarregat d’examinar i d’aprovar els comptes d’una corporació.
Els oïdors de comptes de la generalitat de Catalunya —establerts el 1359, el 1413 n'hi havia tres, un per braç, amb duració triennal— tenien cura de revisar els comptes presentats pels diputats i d’inspeccionar el llibre del manifest
contracant
Música
Melodia subordinada al cant, però que presenta un interès melòdic.
En la percepció de l’oïdor, el contracant ocupa un pla intermedi entre la part principal i l’acompanyament La paraula contracant es pot aplicar tant a la melodia secundària d’una obra vocal com a la d’una obra instrumental, ja que, tot i que no sempre es pot executar amb la veu, el seu caràcter cantable l’aproxima a l’execució cantada
cant
Música
La part melòdica en una textura constituïda per una melodia acompanyada o la part principal en una textura constituïda per diverses parts.
Consegüentment, el cant ocupa el primer pla de la percepció de l’oïdor La paraula cant es pot aplicar tant a la part melòdica d’una obra vocal com a la d’una obra instrumental, encara que, tot i que no s’hagi d’executar amb la veu necessàriament, el seu caràcter cantabile l’aproxima al de l’execució cantada Bibliografia Complement bibliogràfic Villar i Miralles, Ernest Nociones generales de música y canto , AReus, Alicante 1900
bylina
Música
Cançó èpica russa, popular del s XI al XVI a totes les Rússies..
Al s XIX l’àrea de les bylini s’havia restringit a la Rússia Septentrional, Povolž'e i Sibèria Són generalment cançons de tema heroic, que es refereixen als bogatyri bogatyr Consten de tres parts, molt diferenciades introducció, desenvolupament i conclusió, sovint amb estrofes intercalades per a atreure l’atenció de l’oïdor Mantenen el mateix ritme en el vers, i l’estil es caracteritza per l’ús constant d’epítets, comparacions i parallelismes Les més conegudes són Il’a Muromec i Kalincar ‘Il’a Muromec i el tsar Kalin’ protagonitzada pel més famós dels bogatyri i de la qual hi ha…
exposició
Música
Secció en què es presenta el material temàtic principal del moviment, objecte de posteriors repeticions o elaboracions.
Actualment, es restringeix l’ús de la paraula a les seccions corresponents de la fuga i de la forma sonata En el cas de la fuga , l’exposició és constituïda per les diferents entrades de les veus que hi participen Aquestes presenten, de manera obligatòria, el subjecte i la resposta, que poden estar enllaçats per una codetta i, de manera opcional, un o més contrasubjectes L’exposició pot anar seguida d’una contraexposició El terme també es pot aplicar a les posteriors entrades del subjecte i la resposta en tonalitats diferents a la inicial En el cas de la forma sonata , es considera que l’…