Resultats de la cerca

El p -cimè es troba en molts olis essencials comí, farigola, quenopodi És emprat com a dissolvent i en la fabricació de resines

És donat per s = M s /Mo -M u = M s /M p +M s , M s essent la massa estructural, M p la massa de propergol, Mo la massa total inicial, i M u la massa de la càrrega útil

Els arsenurs són obtinguts generalment escalfant una mescla de llurs constituents, i es descomponen per l’acció dels àcids diluïts alliberant arsina En el cas dels metalls alcalins i alcalinoterris l’aigua produeix ja la descomposició

La seva forma més antiga és irregular, i és determinada pel text Posteriorment assolí una estructura simètrica, de dos períodes de quatre compassos cadascun Durant el segle XIX adquirí força popularitat, desenvolupant-se una versió estilitzada en forma ternària, amb una part central contrastant en tempo lent Fou conreada per autors com ara F Chopin oM Glinka

El grup —C 6 H 4 — és anomenat fenilè o-, m-, p- i en el cas dels hidrocarburs aromàtics monocíclics els arilens són anomenats com a fenilens substituïts En el cas dels hidrocarburs aromàtics policíclics condensats, quan els dos hidrògens provenen de dos carbonis cíclics, els arilens són anomenats afegint el sufix -è al nom del grup aril corresponent Quan, excepcionalment, provenen d’un mateix carboni alicíclic, el nom de l’arilè és obtingut afegint el sufix -idè al nom de l’aril corresponent

Generalment és expressada en quilocalories per quilo o m 3 normal, si és un gas Si el combustible considerat conté hidrogen o productes hidrogenats, en la combustió hi ha formació d’aigua i, aleshores, segons les condicions en què es trobi aquesta en el moment de la mesura, cal definir un poder calorífic superior PCS i un poder calorífic inferior PCI Hom defineix el poder calorífic superior considerant els elements i els productes de la combustió portats a 0ºC, suposant que l’aigua formada s’ha condensat Segons les condicions en què té lloc la combustió, cal distingir entre el PCS a pressió…

Com a forma poètica, presenta una estructura que va de quatre a set versos, en aquest segon cas formant els tres darrers la tornada o estribillo La cançó, apareguda cap al final del segle XVI i caracteritzada pel metre ternari, s’interpretava amb acompanyament guitarrístic, alternant coplas i falsetas o interludis musicals Existeixen diverses variants regionals de la dansa popular, amb tempi molt diversos, entre les quals destaca la seguidilla flamenca o siguiriya , una forma preeminent de cante jondo A partir del segle XVIII esdevingué una cançó i…

En la classificació Hornbostel-Sachs, idiòfon de fricció Conegut també amb el nom de màquina de vent, consisteix en una roda de fusta damunt la qual es fixa una tela gruixuda En fer-la voltar per mitjà d’una manuella, el fregament d’aquesta tela sobre la fusta suggereix la remor del vent La roda pot ser substituïda per un gran cilindre muntat horitzontalment amb taulonets separats i sovint folrat de seda que frega contra una lona quan es fa girar L’altura i el volum del so que es produeix depenen directament de la velocitat de la rotació com més ràpid gira, més agut i més fort és el so Alguns…

Al segle XVI i al principi del XVII el terme capriccio serví tant per a anomenar obres molt semblants al madrigal o al ballet cantat com per a referir-se a peces instrumentals properes al ricercare o la toccata Ben aviat també s’utilitzà per a definir una forma instrumental contrapuntística més precisa, emparentada amb la fantasia i la canzona Durant el Barroc tardà se’n continuà fent un ús lliure dins la música instrumental, sovint com a moviment d’una sonata A Vivaldi o una suite JS Bach G Tartini, PA Locatelli i sobretot N Paganini, al segle XIX, l’…

En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna de doble llengüeta i tub cònic És, de fet, un oboè mezzosoprano, instrument transpositor en la, que sona una tercera menor més greu que l’oboè estàndard oboè soprano Construït de fusta i proveït actualment de claus, té aproximadament uns 70 cm de llargada i posseeix un pavelló esferoidal en forma de pera El seu so és més dolç i tancat que el de l’oboè, i fou molt apreciat per JS Bach, que l’emprà principalment en la seva música religiosa La designació d' amore en italià fou utilitzada en el Barroc per a definir instruments de so…