Resultats de la cerca

Tradicionalment el fet cognoscitiu ha estat definit com la unió intencional d’objecte i subjecte, interpretats com a dimensions diferents del real la filosofia actual, per contra, veu el coneixement com a actuació de la capacitat que el subjecte té d’establir dins la dimensió del real una diferència i una contraposició entre ell mateix i qualsevol altra realitat, en reconèixer-se com a irreductible a ella autoconsciència i alhora establint-la com a realitat en si i objectiva irreductible a la pura subjectivitat El problema de l’objectivitat o no-objectivitat del…

L’Església Catòlica posa la credibilitat com a exigència lògicament prèvia a l’acte de fe, enfront dels reformadors, els quals, accentuant el caràcter d’opció de la fe, no acceptaren de considerar-hi necessàries condicions prèvies d’objectivitat

És el mode declaratiu de l’objectivitat, que en oracions subordinades és o pot ésser regit per verbs que expressen certesa, com saber, afirmar , etc, diferentment del mode subjuntiu, que és regit per verbs d’incertesa, dubte, temor, possibilitat, desig, voluntat i altres de semblants, que expressen, tots ells, una particular actitud subjectiva del parlant davant l’acció del verb Els temps del mode indicatiu són present, imperfet, perfet, futur i condicional, amb els temps composts corresponents

Segons que hom entengui per subjecte l’individu concret o la raó humana subjecte universal, hom parla de subjectivisme pròpiament dit —en sentit pejoratiu— o bé de subjectivisme antropològic, respectivament És difícil, d’altra banda, d’establir com a subjectivisme la posició kantiana i neokantiana o fenomenologicotranscendental d’un subjecte transcendental o consciència pura, car la intenció de posicions com aquesta no és, precisament, sinó la de superar el relativisme i fonamentar l’objectivitat la universalitat i necessitat del coneixement

Consistí en un retorn a l’anomenada música barroca i clàssica, en el qual hom donava més importància a l’estil que no a l’evolució del llenguatge La seva estètica se centrava en l’objectivitat i la concisió Els músics més notables adscrits a aquest moviment en alguna etapa de llur creació són Sergej Prokof'ev, Ferruccio Busoni, Gian Francesco Malipiero, Alfredo Casella, Maurice Ravel, Paul Hindemith, Albert Roussel i Igor Stravinsky Malgrat la influència del neoclassicisme del s XVIII en la música, palesa en l’obra de Gluck, hom només aplica el terme a aquest moviment

Moltes vegades aquests elements acaben dominant el relat i en condicionen el desenvolupament i el desenllaç, però mantenint sempre un registre d’objectivitat i quotidianitat El terme es popularitzà sobretot els anys seixanta per a designar l'obra d'una sèrie d’escriptors llatinoamericans que feien un ús especialment abundant d’aquest recurs, entre d'altres, Jorge Luis Borges, Julio Cortázar o, sobretot, Gabriel García Márquez, autor de  Cien años de soledad 1963, obra considerada l’exemple més acabat Tanmateix, hom pot identificar aquesta tècnica en escriptors europeus molt…

Hom ha designat també com a “neorealistes” l’obra d’alguns autors apareguda als anys trenta com ara AMoravia o CBernari, en les quals la descripció de la realitat distanciada i amb afany d’objectivitat domina per damunt d’exigències líriques o poètiques Les experiències successives del feixisme, la guerra i la resistència foren, però, el que donà al moviment una entitat més pròpia, en la qual destacava, a més, com un element força habitual, la consciència social, evidenciada en pronunciaments polítics esquerrans El llenguatge en general planer, i la reticència envers l’…

Amb el taylorisme, que neix i s’estén amb la introducció de les grans cadenes de producció en sèrie, hom pretén, d’una banda, d’eliminar temps morts i moviments inútils i, d’altra banda, d’aconseguir, com deia Taylor, una “cooperació estreta, íntima, personal, entre la direcció i els obrers” Des de bon començament, els sindicats s’oposaren a la introducció de l’organització tayloriana per la manca d’objectivitat que hi ha a tot el procés de mesurament i d’establiment de primes i, sobretot, pel caràcter inhumà del que ha estat anomenat “organització de l’esgotament” i el caràcter…

John Broadus Watson, el seu creador, entenia la conducta com un conjunt de respostes originades per diferents estímuls procedents del medi ambient, que expressen la capacitat dels éssers vius d’adaptar-se al medi ambient, és a dir, d’aprendre El conductisme behaviorisme sorgí al començament del segle XX com a reacció extrema enfront de l’especulació i de l’introspeccionisme dominants en la psicologia de l’època Té com a fonts el funcionalisme, la psicologia animal, la reflexologia russa i el connexionisme de Thorndike El conductisme de Watson, radical, fou àmpliament superat anys després,…