Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
mona
Mona de Pasqua
© Sugar Rain
Etnologia
Coca o pastís de diferents formes, generalment guarnit d’un o més ous durs, amb closca sovint pintada, o bé d’ous de xocolata encallats dins la pasta de farina i adornat a vegades amb algunes galindaines populars, que hom menja per la festa de Pasqua Florida; també és anomenada mona de Pasqua.
En determinades regions el pastís té forma d’algun objecte o animal, i hom ha utilitzat modernament la xocolata i el crocant com a guarniment Les figures de xocolata, de temàtica molt diversa, han substituït en molts casos la tradicional coca d’ous Mona de Pasqua © CIC - Moià És un obsequi que els padrins i en algunes comarques els avis o els pares fan a llurs fillols o bé nets o fills, en tot el Principat de Catalunya i el País Valencià Les famílies o colles de fadrins i fadrines anaven a menjar-se la mona al camp o a la platja a la ciutat de València, el lloc clàssic d’aquestes menjades era…
cinquantí
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda castellana de plata, encunyada pels reis Felip III, Felip IV i Carles II a la seca de Segòvia, d’un valor de cinquanta rals, d’on li ve el nom, un pes de 169 grams i un mòdul de 75 mm.
Era de fet una moneda d’obsequi, d’emissió i circulació limitades
donació esponsalícia
Dret català
Obsequi que es fan els promesos en contemplació a llur matrimoni, i també obsequi que un dels promesos fa a l’altre (només, però, es tracta d’un present usualment considerat de boda).
La seva eficàcia resta supeditada a la celebració del matrimoni i, per tant, si aquest no té lloc, el donant pot reclamar la restitució d’allò que hagués donat, excepte quan el donant sigui el culpable de la ruptura del projectat matrimoni
regal
Música
Antic orgue de taula, proveït només d’un joc de regal i alimentat per dues manxes.
Format per un petita caixa, a voltes plegable per la meitat, tenia a l’interior, o sobre mateix del teclat, el joc de regalies, i al darrere, dues manxes per a ser accionades manualment De dimensions molt reduïdes, podia transportar-se amb gran facilitat En la tessitura de joc de 16', 8’ o 4', té aquesta denominació a partir de la segona meitat del segle XV, tot i que es troben testimonis de la seva existència ja tres segles abans L’etimologia del terme regal és molt incerta i variada Alguns el fan derivar del llatí regula a conseqüència de la funció reguladora d’aquest instrument en l’…
dijous de les Comares
Folklore
Segon dijous abans de carnestoltes, en què la qui havia estat comare o padrina aquell any feia un obsequi al compare.
dijous dels Compares
Folklore
Tercer dijous abans de carnestoltes, en què era costum que el qui havia estat padrí o compare aquell any feia un obsequi, normalment joies o roba, a la comare.
caramelles
Folklore
Música
Obsequi consistent en una barreja de queviures (especialment ous i botifarra) i llaminadures lliurat amb motiu de determinades festes: la vigília dels Reis, la festa de les caramelles, la domínica quarta de Quaresma, etc.
orgue
Música
Instrument polifònic de vent, proveït d’un o més teclats, el so del qual és causat per tubs labials o de llengüeta. L’aire necessari per a fer-los sonar és aportat a través d’un mecanisme que està sota el control de l’organista. En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna (instrument de vent pròpiament dit) amb teclat.
Etimologia El terme orgue prové del grec órganon , que primer significava ’instrument’ i més tard prengué el sentit d’’instrument de música’ Passà al llatí amb el nom d’ organum Fins a l’Alta Edat Mitjana també se’l coneixia amb el nom d’ hydraulus en llatí tardà hydraula o hydraulium pel fet de necessitar aigua per al seu funcionament i d’aquí hydraúlēs , sonador de l’orgue llat hydraula o hydraules i hydraúlesis , joc de l’orgue, etc L’evolució musical de l’Alta Edat Mitjana, a la qual contribuí tant, confon molt sovint l’instrument organum amb un nou gènere de música vocal, anomenat…