Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
ocultació rasant
Astronomia
Fenomen astronòmic consistent en la desaparició momentània d’un astre, generalment un estel, en passar per darrere les muntanyes del limbe de la Lluna.
La constatació d’una ocultació rasant per diversos observadors separats uns quants quilòmetres permet establir el perfil del limbe de la Lluna i l’alçada de les seves muntanyes Fins l’esdeveniment de les missions espacials dissenyades per a cartografiar la superfície de la Lluna, aquest fou un dels mètodes emprats amb aquest fi
teorema de Thomas
Sociologia
Teorema formulat per William Isaac Thomas segons el qual allò que és definit com a real, és real en les seves conseqüències.
El teorema proposa que en el món social les definicions compartides sobre la realitat formen part de la realitat definida i actuen sobre aquesta Karl Merton en destacà dues de les variants recurrents la profecia que s’autorealitza i la profecia que s’autonega Conscient del perill d’una utilització simplista d’aquest teorema, Merton alertà d’una interpretació idealista i suggerí un nou teorema “encara que els homes no defineixin unes situacions com a reals, aquestes segueixen essent reals en llurs conseqüències” Aquest complement limita i qualifica l’abast del teorema, reintroduint la idea d’…
simultaneïtat
Física
Realització de dos esdeveniments o de dos fenòmens en el mateix instant t
.
Fins a l’establiment de la teoria de la relativitat hom creia que la noció de simultaneïtat era absoluta, és a dir, que si dos fenòmens són simultanis per a un observador, ho són per a tots els observadors inercials respecte a ell La crítica d’Einstein d’aquesta noció provà que no hi havia cap base experimental suficient per a acceptar-ho, i de la seva teoria de la relativitat resultà la noció de relativitat de la simultaneïtat dos esdeveniments A i B poden ésser simultanis per a un observador, però ocórrer A abans que B per a un altre observador, i B abans que A per a un tercer…
principi cosmològic antròpic
Astronomia
Principi segons el qual, d’entre tots els conjunts de condicions inicials de la formació de l’Univers que hom pugui pensar, resten exclosos aquells que no haguin pogut conduir casualment al desenvolupament de la vida humana intel·ligent.
El principi antròpic té diverses formulacions La versió forta indica que les lleis de qualsevol Univers han de ser de tal manera que permetin l’existència d’observadors El principi dèbil indica que els valors de determinades constants que marquen les característiques de l’Univers no poden tenir qualsevol valor, sinó només aquell que permeti el desenvolupament de l’ésser humà Ambdues definicions han suscitat una gran controvèrsia científica, que va des de l’afirmació que el principi és tautològic fins que implica la presència d’un programador que hagi ajustat els paràmetres físics…
equació personal
Astronomia
Correcció que cal fer a les observacions o mesures de precisió efectuades per un observador i que són distintes per a distints observadors.
L’equació personal intervenia particularment en les observacions destinades a determinar el trànsit d’un estel pel meridià, però actualment hi ha aparells per a eliminar la intervenció de l’observador en aquestes mesures
panel
Reunió informal d’especialistes realitzada per tal de parlar d’un problema en presència d’uns observadors que no poden participar en el diàleg.
forces militars de l’ONU

Cascos blaus de l’ONU desplegats a Croàcia a la fi de la guerra dels balcans
© Fototeca.cat-Corel
Militar
Forces militars creades d’acord amb l’article 43 de la Carta de l’Atlàntic.
Són conegudes amb el nom de cascs blaus pel color del casc que empren Constitueixen un cos a part de les forces militars de cada estat i de les dels blocs NATO, Pacte de Varsòvia, etc Pertanyen a exèrcits de països no compromesos i que no hagin estat mai colonitzadors l’Índia, el Brasil, Tunísia, Irlanda, Suècia, el Canadà, etc La necessitat d’executar els acords presos en l’Assemblea General o Consell de Seguretat fa que la intervenció militar de l’ONU hagi adoptat diverses formes supervisió de treves, operacions de policia, etc Els primers observadors militars foren enviats el…
eclipsi

Els diferents tipus d’eclipsi solar i lunar
© Fototeca.cat
Astronomia
Obscuriment total o parcial de la llum que un observador rep d’un astre, que s’esdevé quan un segon astre s’interposa entre l’astre en qüestió i l’observador o quan l’astre entra dins l’ombra o la penombra d’un altre.
Els eclipsis més coneguts popularment són els de Sol i els de Lluna, bé que hom observa també els eclipsis dels satèllits de Júpiter originats per aquest planeta, i els d’altres satèllits del sistema solar, així com els eclipsis d’una de les components d’un estel binari binaris eclipsants o d’altres objectes celestes binaris La possibilitat dels eclipsis solars i lunars prové de dues raons D’una banda, encara que el diàmetre del Sol és unes quatre-centes vegades més gran que el de la Lluna, el fet que el Sol sigui unes quatre-centes vegades més lluny de la Terra que no pas la Lluna fa que…
temps
Astronomia
Física
Paràmetre real (no negatiu) que constitueix una de les quatre coordenades del conjunt continu espaitemps (espai de Minkowski) que permet de situar un punt material, individualitzant-lo, en una successió d’esdeveniments observats des d’un mateix sistema de referència.
El concepte de temps va lligat al de simultaneïtat en el sentit que la localització d’un esdeveniment és determinada per comparació amb la simultaneïtat amb els que es produeixen en un sistema de referència que és anomenat rellotge Segons Einstein, el temps d’un esdeveniment és la indicació que dóna un rellotge collocat en el punt de l’espai on té lloc l’esdeveniment Com que la transmissió d’una informació és feta amb una velocitat finita, car com a màxim serà la de la llum, la noció de temps comporta la d’espai Per a dos observadors diferents que estiguin en repòs entre ells,…
física
Física
Ciència que estudia els fenòmens de la natura, dels més elementals als més complicats.
Tenint en compte aquesta definició, tan general, la física conté ciències tals com l’astronomia, la geologia, la química, etc, i per això hom la considera pràcticament en un sentit més restringit Bé que les seves lleis regeixen tant en la matèria viva com en la inerta, l’estudi dels fenòmens de la vida és reservat a la biologia Així, doncs, hom reserva tradicionalment el terme física a l’estudi de les lleis generals de la natura les lleis de la termodinàmica, per exemple, són tan vàlides per a la química com per a la biologia, la geologia, etc Cal dir, per tant, que la física estudia…