Resultats de la cerca
Es mostren 143 resultats
ínsubre
Història
Individu d’un poble celta, procedent de la Gàl·lia, que s’establí al nord d’Itàlia (regió de Milà) vers el segle V aC.
Els insubres lluitaren contra els romans sotmesos per aquests 194 aC, obtingueren més tard la ciutadania romana 49 aC
pintor | pintora
Art
Persona que exerceix l’art de la pintura.
La personalitat corporativa pròpia dels pintors als Països Catalans no es perfilà fins als darrers anys del s XV, sempre sota l’advocació de sant Lluc A Perpinyà, des del s XIV formaren un dels collegis d’arts honorables, juntament amb els escultors, dauradors i brodadors A Barcelona, durant la baixa edat mitjana formaren un dels grups interns de la confraria de Sant Esteve dels freners esteve, grup que comprenia també els dauradors, batifullers i guadamassilers El 1519 els pintors barcelonins obtingueren un privilegi propi tenien diverses especialitzacions, la de pintor de…
gigantomàquia
Religions de Grècia i Roma
Lluita que, segons la llegenda grega, s’esdevingué entre els déus de l’Olimp i els Gegants, fills de Gea i de la sang d’Uranos, mutilat per Zeus, per venjar la sort dels Titans precipitats al Tàrtar.
Els déus obtingueren la victòria i els anihilaren La gigantomàquia ha estat sovint un tema d’inspiració per als poetes Claudià i els artistes altar de Zeus a Pèrgam
forn de destret
Història
Dret català
Monopoli dels senyors de castells termenats pel qual ningú no podia fer pa o proveir-se’n si no era en l’establiment del senyor (el forn o, àdhuc, la fleca), que aquest cedia en arrendament per un temps assenyalat o bé en contracte quasi-emfitèutic.
Algunes universitats o municipis, a vegades per compra i a vegades per privilegi, obtingueren aquest dret per cessió del senyor, dret que es transformà, així, en un dels ingressos del fisc local Aquest dret s’extingí amb l’abolició de les jurisdiccions senyorials l’any 1813
mantellet
Història
Ballester encarregat de la defensa de naus i de costes (mantellet de terra), probablement resguardat per un mantellet.
A Barcelona foren constituïts en cos permanent i a sou, arran de l’atac de l’esquadra castellana al port de la ciutat, el 1359 El 1362 obtingueren privilegi d’usar sempre espasa i coltell, i el 1385 i el 1408 el de dur també cervellera i mandret dins la ciutat
classiarii
Història
Militar
Soldats de marina romans.
Aquest servei era considerat inferior al de terra i tenia escassa valoració jurídica Al principi de l’Imperi eren reclutats entre els esclaus procedents de la familia imperatoris En temps de l’emperador Claudi aquest servei fou prestat pels pelegrins Amb Adrià i Caracalla obtingueren el dret llatí i la ciutadania romana, respectivament
flassader
Història
Menestral que fabricava flassades.
A Barcelona formaven gremi des del 1331, segons A Capmany, però no ingressaren al Consell de Cent fins al s XV Hom els anomenava també teixidors de mantes El gremi rebé ordinacions el 1519 El 1548 fou reorganitzat, i el 1575 se'n separaren els davantalers Obtingueren noves ordinacions el 1603, i el 1773 establiren un molí collectiu Els flassaders de València eren inclosos dins el gremi dels teixidors de llana
passamaner | passamanera
Oficis manuals
Persona que fabrica o ven objectes sumptuaris de seda, de petites dimensions, com floques, passamans, bosses, botons, etc.
Eren anomenats també cordoners A diferència dels perxers o galoners, que treballaven amb teler, aquests ho feien a pols amb agulla Als Països Catalans els oficis de passamaners es desenvoluparen sobretot als s XVI, XVII i XVIII El de Barcelona, sota l’advocació de sant Andreu, s’originà dins la confraria de julians mercers vells del 1562 al 1567 se'n separaren per primera vegada i del 1582 al 1616 formaren un gremi únic amb els perxers Al s XVIII assoliren personalitat pròpia Les principals ordinacions del gremi foren les fundacionals del 1547, les dels anys 1599, 1671, 1700,…
companyia privilegiada
Economia
Associació mercantil, generalment en forma de societat per accions, sorgida des de la fi del s XVI als països europeus de comerç més actiu, especialment de productes colonials americans o asiàtics.
Els comerciants d’Anglaterra, Holanda i França, especialment, exclosos en teoria d’aquest comerç que monopolitzaven els imperis castellà i portuguès, crearen companyies que obtingueren privilegis de llurs governs per tal de controlar el comerç dels productes colonials a llurs respectius països i d’establir factories i colònies a les zones de proveïment pertanguessin o no a Castella o a Portugal Aquest sistema reportava l’avantatge d’evitar la creació de dominis territorials extensos a terres llunyanes —contràriament a la pràctica de la colonització extensiva castellana i…
venda en curt
Economia
Venda d’un actiu que no es posseeix, amb l’esperança de poder comprar-lo més barat abans de la data d’entrega.
És molt utilitzat als mercats de futurs i opcions per aquells que aposten per una baixada de preus Quan es tracta d’accions, l’inversor ha de demanar-ne prestades al seu intermediari amb l’expectativa de tornar-les en un termini després de comprar-les al mercat a un preu més baix El guany prové de la diferència entre la compra al mercat i el preu al qual s’obtingueren prestades També és coneguda per la denominació anglesa short selling
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina