Resultats de la cerca
Es mostren 20 resultats
oca

Oca comuna
Gonzalo Zepeda Martínez (cc-by-sa-4.0)
Ornitologia
Nom donat a 15 espècies d’ocells de l’ordre dels anseriformes que pertanyen als gèneres Anser i Branta, de la família dels anàtids, i que són més petits que els cignes, però més grossos, d’aspecte més pesant i de coll més llarg que els ànecs.
Tenen els tarsos forts i relativament alts, les potes inserides força enrere, el bec curt i alt en la base, plomatge poc conspicu i idèntic en ambdós sexes Són bàsicament herbívors, més terrestres que nedadors, gregaris, fan una sola muda anual i tenen una notable tendència a la migració Nien a terra i en penya-segats, i quan migren volen en formacions en forma de V invertida o en filera L’ oca comuna o vulgar Anser anser fa uns 85 cm, té el plomatge de tons grisos i les potes de color de rosa Habita a prop d’aiguamolls És l’avantpassat de la majoria de les races d’oca…
joc de l’oca

joc de l’oca imprès a Reus per J. B. Vidal (Biblioteca – Arxiu Joan Amades)
Jocs
Joc que hom juga amb daus sobre un cartó o una fusta on hi ha dibuixades, formant una espiral, seixanta-tres cases numerades.
Cada nou cases n'hi ha una que representa una oca, i entre les altres n'hi ha que representen pous, rius i altres obstacles i punts d’atzar Cada jugador mou la fitxa segons el nombre que treu amb els daus i avança o retrocedeix segons les cases on s’atura la fitxa Quan la fitxa s’atura damunt una oca, el jugador l’avança fins a la següent i torna a jugar Guanya el jugador que arriba primer a la casella seixanta-tres
anseriformes

Oca del Canadà, exemple d’aanseriformes
© Corel
Ornitologia
Ordre de la classe dels ocells, que comprèn la majoria dels ocells que antigament es reunien en el grup dels palmípedes.
Són ocells aquàtics, de tíbia curta Els dits anteriors de les potes són units per una membrana, més o menys totalment, que els ajuda a impulsar-se dins l’aigua El dit posterior és lliure i és implantat més amunt que els altres la seva mida varia segons les espècies El bec és, en els uns anàtids , ample i pla, amb les vores proveïdes pel costat intern de fines làmines còrnies són lamellirostres en els altres anímids és fort i curt, semblant al de les gallines El plomatge és dens i abundant Molts tenen una glàndula sebàcia prop de la cua l’animal recull amb el bec el greix que segrega, i se…
tirona
Oca domèstica.
oc
Mascle de l’oca.
cos
Folklore
Cursa o correguda a peu o a cavall feta en certes festes per a diversió dels espectadors.
Hom obstaculitza els participants de molt diverses maneres per tal de fer la cursa extravagant i causar hilaritat Així, en el cos de sacs , els participants corren posats dintre sacs en el cos de parells , corren de dos en dos, lligats pels braços en el cos de l’ou , corren amb les mans lligades al darrere i una cullera a la boca amb un ou al buc, que cal que no caigui en el cos de rucs , van muntats en ases amb l’albarada deslligada i posada al revés en el cos de pedres han de tirar dins els respectius cabassos una mateixa quantitat de pedres arrenglerades a terra, una a una És pròpia de l’…
càlam

Càlam
Escriptura i paleografia
Ploma de canya utilitzada en l’antiguitat.
Era tallada en punxa o una mica roma A partir del segle IV fou substituïda per la ploma d’ocell, generalment d’oca, i després per les plomes metàlliques Els noms de càlam i ploma penna foren emprats indistintament i confosos
ploma d’aigua
Física
Mesura per a cabals d’aigua emprada al Principat de Catalunya, de valor variable segons les comarques.
A Barcelona i Girona representa un cabal de 0,0255 litres per segon 2200 l per 24 h a Lleida, 2160 l per 24 h a Tarragona, 3327 l a Reus i Valls, 2459 l, i a Mataró, 7405 l La ploma d’oca de Mataró feia 13504 l per 24 h
ploma

Ploma estilogràfica
Escriptura i paleografia
Història
Instrument d’escriptura constituït per un mànec, normalment de fusta, a la punta del qual hi ha fixada una làmina metàl·lica anomenada tremp o plomí, que hom suca repetidament amb tinta.
Després de l’invent de tremps flexibles per J Perry 1830, el nou instrument anà evolucionant assumint noves formes i incorporant nous accessoris, alguns dels quals, com el dipòsit de tinta, havien estat ja aplicats a les plomes d’oca 1636 El 1884 LE Waterman patentava la primera ploma estilogràfica o simplement estilogràfica i tres anys després naixia la fàbrica Parker a Jannesville Wisconsin El dipòsit de tinta incorporat al mànec pot ésser carregat per diversos sistemes o bé substituït, en buidar-se, per un altre de ple cartutx de tinta
foie-gras

Foie-gras
Alimentació
Pasta feta amb fetge d’oca o d’ànec i ous, mantega, tòfones, etc.
Per tal d’abaratir-ne el cost, hom empra també fetge de porc