Resultats de la cerca

L’aportació de nous materials allunya els més antics de la dorsal i a mesura que l’oceà s’eixampla els continents es desplacen Com que el diàmetre de la Terra no augmenta, la formació d’escorça oceànica és compensada per una destrucció de litosfera a les zones de subducció

El camp magnètic terrestre ha experimentat una successió d’inversions de polaritat al llarg dels temps geològics, que ha donat lloc a una alternança de magnetitzacions normals o inverses en els basalts oceànics Aquestes alternances han estat registrades en bandes simètriques al voltant de les dorsals, a mesura que es produïa l’expansió dels fons oceànics paleomagnetisme

Tres factors claus en determinen la fondària i l’evolució temporal el vent, els fluxos verticals de calor i els corrents oceànics Aquests elements fan que la seva profunditat sigui poc homogènia horitzontalment i variï estacionalment i amb la latitud

Hom hi distingeix tres zones principals la zona del precontinent, la zona dels fons mitjans i la zona de les grans profunditats En el primer grup destaquen la plataforma continental, el talús continental i el glacis Els fons mitjans oceànics són ocupats per vastes conques submarines , en forma de cubeta, separades entre elles per una espècie de vorells o llindars les dorsals , o cadenes muntanyoses, són constituïdes en part per materials volcànics els seus cims formen sovint les illes Entre les formes aïllades destaquen els banyons i els guyots , aquests darrers amb una superfície…

Els nòduls més corrents són de sílex, bé que també n'hi ha de fosfat de calci, d’òxids i carbonats de ferro, etc Els nòduls abunden, sobretot, en les roques calcàries juràssiques i cretàcies De vegades, les concentracions de nòduls són prou importants perquè puguin ésser explotades, com és el cas d’alguns nòduls de fosfats o els de ferromanganès que es formen als fons oceànics

Les plaques, que es captenen rígidament, es poden desplaçar horitzontalment sobre l’astenosfera, que és més plàstica, a conseqüència de l'expansió dels fons oceànics Actualment hom considera la litosfera dividida en vuit grans plaques Eurasiàtica, Africana, Nord-americana, Sud-americana, Indoaustraliana, Antàrtica, Sud-pacífica i Nord-pacífica entre les quals se situen plaques més petites Alguns dels límits entre plaques litosfèriques encara no són ben coneguts Recreació sobre l’estructura de la Terra i la hipòtesi de la tectònica de plaques

Van proveïts d’una closca calcària, que pot ésser formada per una sola cambra o per unes quantes i pot presentar una sola obertura o nombrosos foradets, pels quals surten uns rizopodis molt delicats Presenten alternança entre generacions sexuades, amb isogàmia, i asexuades Els foraminífers eren molt nombrosos a l’era terciària, i una gran part dels fons oceànics és recoberta per llurs carcasses fang de globigerines En són exemples corrents el gènere fòssil Nummulites , d’unes grans dimensions, i l’actual Globigerina

Aquestes plaques poden tenir escorça oceànica i continental o totes dues alhora Hi ha zones on apareix material nou zona d’acreció i d’altres on la placa s’enfonsa zona de subducció Aquest fet produeix un moviment de les plaques, que es tradueix en la unió o la separació dels continents Les primeres teories sorgiren de l’observació que la forma de la costa W d’Àfrica corresponia bastant perfectament amb la de l’E de l’Amèrica del Sud, la qual cosa féu pensar en una remota unió d’ambdós continents Wegener 1912 enuncià la teoria de la deriva dels continents, que comparava el moviment dels…