Resultats de la cerca

Les proves nàutiques dels Jocs Olímpics es disputen en indrets lliures de corrents o de vents irregulars, al voltant de tres boies fondejades en forma de triangle Els triangles s’inscriuen en cercles imaginaris de 3,220 km de diàmetre Cada regata ha de començar amb les embarcacions navegant en cenyida, o sia, proa al vent La sortida i l’arribada són preses creuant una enfilada o línia imaginària que va de l’embarcació oficial a una balisa ancorada de 68,580 m Les sis embarcacions olímpiques són el finn , el 470 , el flying Dutchman , el star , el soling i el tornado El finn, que és la més…

Els seus orígens es confonen amb la cultura corporal practicada pels grecs, de la qual deriva el nom de l’adjectiu γυμνόσ, que qualificava els exercicis practicats amb el cos nu No obstant això, cal situar-ne el naixement com a esport al s XVIII, a la darreria del qual els alemanys Muths, Jahn i, després, el suec Ling li donaren forma i crearen el material específic i els aparells que encara avui hom fa servir, mentre el valencià Antoni Amorós introduïa el ritme, amb el cant i la música, en l’execució dels exercicis Com a disciplina olímpica és regulada per la Federació Internacional de…

En vela, les regates es classifiquen, segons la distància de terra, en regates costaneres i regates d’altura, i, a més, també són regates les d’entrenament i les olímpiques En rem, són regates la confrontació, el descens, la regata contrarellotge i la regata en línia

Hom distingeix fonamentalment dos tipus de regates les reservades a embarcacions de model molt concret, tipus olímpic rem, vela, i les obertes a embarcacions de categoria lliure, utilitzades amb finalitats purament recreatives o de competició esportiva Dins aquesta segona cateogria de iots o embarcacions, hom anomena regata esportiva tot tipus de prova no comprès dins les categories olímpiques Les regates esportives, a diferència de les proves olímpiques, no se celebren normalment en recorreguts triangulars, sinó lineals, a alta mar o bé vorejant una costa La…

Cada vogador s’asseu en un banc corredís proveït de rodetes que es mou damunt d’uns carrils, de manera que pot aplicar a la voga la força de les cames, a més de la dels braços Hi ha set tipus d' outrigger olímpics les especialitats olímpiques són de 2 i 4 remers sense timoner i de 2, 4 i 8 remers amb timoner rem Una variant és l'esquif

La distància a recórrer oscilla entre 3 i 100 km Les distàncies més habituals són les de 20 i 50 km, que constitueixen proves olímpiques des del 1912 i el 1932, respectivament Els darrers rècords d’aquestes distàncies en pista car en les proves de carretera els recorreguts són variables foren assolits l’any 1975 per B Kannenberg de la RF d’Alemanya, amb 1 h 25´45´´i 3 h 56´51´´, respectivament

Bé que hom pugui trobar-ne alguns exemples en èpoques anteriors, en la seva forma moderna aquest esport apareix a Anglaterra, potser al s XVIII El 1811 es disputaren les primeres competicions a Nova York, el 1829 fou disputada la primera edició de la cursa Oxford-Cambridge i el 1834 foren efectuades les primeres proves a Henley El 1892 es creà la Federació Internacional, els campionats d’Europa foren organitzats des del 1893 i el rem fou admès com a prova olímpica el 1900 París La categoria femenina no fou reconeguda fins el 1976, als Jocs Olímpics de Mont-real La competició consisteix a…

En l’atletisme les pistes són dues faixes de terreny paralleles i de la mateixa mida, unides per dues corbes simètriques el sòl, horitzontal i anivellat, és de terra batuda, cendra o tartan Les pistes són dividides en 6 carrers o 8 en algunes pistes olímpiques i tenen una llargada aproximada d’entre 200 i 400 m En l’automobilisme, ultra els autòdroms autòdrom, les pistes poden ésser un traçat de carretera habilitat especialment per a curses circuit En el ciclisme, les pistes específiques són anomenades velòdroms velòdrom i per als exercicis eqüestres hom utilitza els hipòdroms…

Entre les diverses penalitzacions figura abatre obstacles, que el cavall trepitgi l’aigua o que deixi una petjada en el llistó que delimita el salt, que suposen quatre punts cada vegada que es produeixen rebutjar saltar l’obstacle o desobeir el genet, també penalitza quatre punts en primera instància i l’eliminació si es produeix una segona vegada errar el recorregut o caure genet o cavall, que suposa l’eliminació directa, i ultrapassar el temps límit estipulat, que significa un punt per cada segon extra utilitzat La victòria en la competició és per a aquell binomi cavall-genet menys…