Resultats de la cerca

A Barcelona, l’ofici dels ollers formà part com a confraria del Consell de Cent, des de la seva formació el 1257 El gremi, organitzat el 1304 i format per ollers, gerrers i rajolers gerrer, rajoler, era sota l’advocació de sant Hipòlit Rebé ordinacions municipals els anys 1314, 1320 i 1335 Fou el primer gremi de la ciutat que establí l’examen de mestria 1389 i el 1402 obtingué nous privilegis El 1531 se'n separà l’ofici d’escudellers, el qual mantingué amb el dels ollers una sèrie de rivalitats fins al final del segle XVI Els ollers-gerrers-rajolers obtingueren ordinacions de Felip II el 1599…

De l’època romàntica sorgí el realisme en novella, però després del 1850 la difusió del positivisme i l’entusiasme, ple de fe, pels estudis científics conduí els novellistes a un nou planteig, més de la temàtica i la finalitat de la narració que no pas de la forma narrativa L’escriptor utilitza els mètodes de les ciències experimentals i accepta la tesi de Taine l’home és sotmès al determinisme universal els sentiments i els caràcters són rigorosament predestinats, i unes lleis, especialment les lleis de l’herència, regeixen el context literari, així com les lleis naturals regeixen la…

N'hi ha precedents grecs i àrabs i en la literatura europea dels segles XVII, XVIII, XIX Lewis Carroll i començament del XX Rafael Noguera i Oller en publicà el 1905 en el recull poètic Les tenebroses però qui el divulgà en la poesia moderna i li donà el nom a partir del 1914 fou Guillaume Apollinaire Calligrammes , 1918 Fou conreat per la majoria dels poetes avantguardistes entre els catalans, Josep M Junoy ja el 1916, Joaquim Folguera, Joan Salvat-Papasseit i Carles Sindreu

Rep aquest nom només quan és de color blanc pur Com a material escultòric, ha estat molt utilitzat en totes les èpoques perquè és fàcil de treballar i perquè resulta molt vistent La seva utilització és característica d’uns tallers anglesos de les regions de Nottingham, de York i de Londres de mitjan s XIV a la darreria del XV Llur producció relleus policromats d’uns 30-50 cm i petites imatges fou objecte d’un intens comerç per tota la Gran Bretanya i pel continent Escultura d’ alabastre , obra de Guglielmo Pugi 1890 A Catalunya, les pedreres de Beuda Garrotxa i les de Sarral Conca de Barberà…

Són interessants els epistolaris de Pietro Giordani, Giacomo Leopardi, Friedrich von Schiller amb Johann Wolfgang von Goethe, Wilhelm von Humboldt i Theodor Körner, Madame de Sévigné i Miguel de Unamuno Als Països Catalans, a l’edat mitjana, es destaquen els reculls de cartes reials, especialment a partir de Pere III a l’època del Renaixement, els epistolaris de la família Borja en català, de Lluís Vives en llatí, d’Estefania de Requesens en català i d’Antoni Agustí en llatí, català i castellà Del s XVIII, han estat publicats els epistolaris de fra Ginebró Serra, de Josep Finestres, de…

Originàriament és una antiquíssima forma de literatura popular de transmissió oral, la qual continua viva en les societats modernes Reelaborat per autors com Perrault, els germans Grimm i Andersen, el conte folklòric, destinat avui sobretot a un públic infantil rondalla, és el rerefons millenari del conte modern, que n'ha heretat una vaga consideració de relat fantàstic emparentat amb la faula A la Itàlia del segle XIV, amb el Decamerone de Boccaccio, sorgí una nova idea de conte, la novella , narració de caràcter realista que resumia en una anècdota curta una història divertida amb moral La…

Les úniques dades que es tenen de la música valenciana a l’edat antiga són les que provenen de les restes pictòriques prehistòriques de València i Alacant Al principi del segle VIII, els sarraïns arribaren al territori i al segle IX la tradició musical cordovesa s’havia estès a València i a Xàtiva Els documents musicals més antics conservats a València són les epístoles farcides i el Cant de la Sibilla , del segle XIII Entre els drames litúrgics medievals destaca el Misteri d’Elx, que es representa a l’església arxiprestal de Santa Maria d’Elx Al segle XVI els corrents musicals renaixentistes…

És per això que ha esdevingut sinònim de música d’avantguarda, de Nova Música o, fins i tot, de música del Segle XX Aquest sentit ha creat un ús inapropiat del terme, ja que la producció de la Segona Escola de Viena, del serialisme integral o d’alguns corrents més actuals ha estat considerada música contemporània Això ha comportat un seguit de malentesos en bona part del públic i de la crítica, com també un cert sentit pejoratiu, perquè s’equipara contemporani amb dissonant, experimental, elitista i inextricable D’altra banda, alguns compositors actuals que han cercat un estil…